(Barcelona, segle XIII)

Nauxer. Comandava una galera als estols catalans de Sicília que combateren en 1282 i 1283.

Participava a la formació naval que conduïa Pere II el Gran (maig 1283), quan el rei deixà Sicília per assistir al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.

Aturada la ruta dels navilis pel mal temps, prop de Sardenya, el viatge fou acomplert només per dues galeres, que arribaren a Cullera feliçment, després de travessar un violent temporal. Una d’elles, en la qual s’embarcà el rei, era la de Bernat Ponç.

(València, 1880 – Barcelona, 1928)

Marí. Era capità de navili.

Fou poeta i publicista, partidari d’una promoció decidida de la Renaixença valenciana. Col·laborà a diverses revistes, com “Ibérica”.

Durant bastants anys treballà a l’Observatori de l’Ebre.

(Blanes, Selva, segle XIX – 1908)

Marí. Visqué molts anys a Amèrica, on tingué una vida agitada i fou almirall en una revolució.

De tornada a Blanes féu estudis sobre les pesqueries africanes i fundà, l’any anterior de la seva mort, una societat anònima per a la pesca.

(Catalunya, segle XVI – 1615)

Marí. Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat.

Serví durant 45 anys al mar amb la seva galera Porfiada, es trobà a Lepant i a la campanya de Portugal, on, ocasionalment, comandà la galera reial.

Fou també alcaid del castell d’Elna i superintendent de la fàbrica de galeres de les drassanes de Barcelona i, finalment (1605), fou el primer capità general de l’esquadra de galeres del Principat.

El 1586 era armador de galeres i, juntament amb altres, concertà, amb èxit, amb la corona, per a servir a les Índies.

(Tossa, Selva, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Patró de barca.

El 1702 navegava amb la seva embarcació, tripulada per nou mariners, prop d’Alacant, quan fou sorprès per una sagetia mora de cent homes. Els mariners, espaordits, fugiren cap a la costa amb la llanxa, i deixaren sol a bord Vicenç Oliver, que no volgué deixar la barca.

La sagetia posà en mar la seva pròpia llanxa, per fer un abordatge doble. Oliver es defensà frenèticament amb totes les armes de foc que tenia a bord. Encertà tants enemics que els infongué pànic i els féu retirar-se.

Aquest cas tingué una recompensa excepcional. Fou donada a Oliver una embarcació nova, qualificada de la millor barca de Catalunya, i tingué permís especialíssim d’anar amb ella a les Índies, d’on tornà feliçment.

(Catalunya-Aragó, segle XV)

Marí. Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar (1453) amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà.

En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’imperi.

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Era un dels capitans de galera de l’estol de Ponç de Santapau que el 1352 lliurà, contra els genovesos, la dura batalla del Bòsfor, després de la qual, el vice-almirall Bonanat Descoll l’envià amb la seva nau a Catalunya, per exposar la situació a Pere III.

El monarca el féu recompensar pels serveis prestats.