(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València.
Barberes, les
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Marina Baixa
Confrides (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014)
Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d’Aitana, al sud, ambdués serres s’uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d’alzines i pasturatges.
Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l’emigració. Àrea comercial d’Alcoi.
La vila, d’origen islàmic, és a l’oest del port de Confrides, dominada per l’església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914.
Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l’Abdet i els antics llocs d’Alfofra i de Florent.
Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)
Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.
La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.
La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.
Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.
Bolulla (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)
(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.
El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.
Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.
Benimantell (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa: 37,9 km2, 547 m alt, 499 hab (2014)
Situat a la vall de Guadalest, prop del seu embassament. El territori, molt muntanyós, limita al sud amb la serra d’Aitana i a l’est amb la de la Xortà.
L’activitat econòmica del municipi és limitada i basada en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), que ocupa només una cinquena part de la superfície del terme. Algunes hectàrees més de regadiu i la ramaderia ovina complementen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera lenta però constant al llarg del segle XX, però darrerament s’ha estabilitzat.
El poble és d’origen musulmà; hi destaca l’església parroquial de Sant Vicent.
El terme comprèn el veïnat de l’Almanaquer, el despoblat d’Ondara i les caseries del Molí d’Ondara, Sanxet, l’Arc i de les Cases de l’Arc, separat del terme.
Enllaç web: Ajuntament
Benifato (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 11,9 km2, 658 m alt, 168 hab (2014)
Estès per la vall de Guadalest i situat al nord-est d’Alacant. El terreny és muntanyós, accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana, on hi ha pasturatges que són aprofitats per la ramaderia ovina.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà, localitzada als vessants baixos, on formen feixes; produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda; el regadiu (hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. Àrea comercial d’Alcoi.
La minsa economia del municipi ha provocat un progressiu descens de la població iniciat ja a començaments del segle XX.
El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Dins el terme es troba el llogaret d’Atzeneta.
Benidorm (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)
Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).
L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.
La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.
El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.
Enllaç web: Ajuntament
Beniardà (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,74 km2, 464 m alt, 208 hab (2014)
Estès per la vall de Guadalest, a la vora del seu embassament, al nord-est d’Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella i els occidentals de la serra d’Aitana.
Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s’hi cultiven tomàquets i cebes. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha sofert una minva constant a partir de finals del segle XIX.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Guadalest; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del segle XVII.
Dins el terme municipal es troben els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de Mesquida.
Atzeneta -Marina Baixa-
Armanello
Caseria, situat entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar.
Dades dels Països Catalans 