Arxiu d'etiquetes: Marina Baixa

Relleu (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.

Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaç web: Ajuntament

Polop (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 22,81 km2, 236 m alt, 4.313 hab (2014)

(o Polop de la Marina) Situat a la cara est del sistema Pre-bètic valencià, a la vall de Callosa, formada pel riu Guadalest, el terme s’estén a banda i banda del riu.

Hi prepondera l’agricultura de secà (ametllers i oliveres), però gràcies a diverses fonts i aigua de pous s’hi conreen cítrics (taronges). Indústria de la construcció i dels serveis, beneficiades per la proximitat dels grans centres turístics de la costa. Àrea comercial d’Alacant. L’any 1981 superà la xifra d’habitants del 1910 (1.630) i des de llavors no ha parat de créixer.

La vila és al peu de l’antic castell de Polop, d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi també comprèn el llogaret de Xirles i el veïnat d’Almàssera.

Enllaç web: Ajuntament

Bijauca

Deixa un comentari

(Tàrbena, Marina Baixa)

Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.

Bèrnia, castell de

2 Respostes

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)

(ant: de Bèrdia) Antiga fortificació, situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, al límit amb el terme d’Altea.

Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II (fort de Bèrnia) per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa.

Orxeta (Marina Baixa)

1 Resposta

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014)

Situat als vessants de la serra d’Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s’estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes.

És conrea menys d’una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s’hi conreen cítrics (llimoners i tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d’Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina.

La vila està situada a la dreta del riu de Sella i hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61.

Enllaç web: Ajuntament

Benitafal

Deixa un comentari

(Marina Baixa)

Antic nom d’un dels dos nuclis que constituïen la vila de Tàrbena, l’anomenat el Poble de Baix.

Benisseclí

2 Respostes

(Guadalest, Marina Baixa)

(o Benissiclí) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 44 focs.

El 1534 fou erigit en parròquia independent, separat de Guadalest, juntament amb els llocs d’Ondara, d’Ondarella i de Moixerques.

Benissalim *

Deixa un comentari

(Tàrbena, Marina Baixa)

Antic nom de Rafalet de Benissalim  (caseria i antic lloc).

Beniqueis

2 Respostes

(Beniardà, Marina Baixa)

Despoblat, a l’oest del poble, prop del límit amb el terme de Benifato.

Lloc de moriscs, el 1602 tenia 5 focs, fou agregat a Beniardà en erigir-se aquest lloc en rectoria de moriscs.

Nucia, la (Marina Baixa)

5 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 21,32 km2, 226 m alt, 20.029 hab (2014)

(cast: la Nucía) Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d’Aitana i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme.

Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l’olivera. El Rec Major de l’Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria (segle XVIII, refeta el XIX).

El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a l’Alfàs.