Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Binyent

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

(o Albinyent) Caseriu, vora el terme de Calp.

Poblets, els (Marina Alta)

10 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014)

Format l’any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s’hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. Àrea comercial de Dénia.

La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l’església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i van pertànyer a la mateixa jurisdicció.

Enllaç web: Ajuntament

Poblenou de Benitatxell, el (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)

(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.

Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.

El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.

El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.

Enllaç web: Ajuntament

Binaflor *

Deixa un comentari

(els Poblets, Marina Alta)

Altre nom del poble de Miraflor.

Pego (Marina Alta)

45 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015)

Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; malgrat això, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d’alzines. Al regadiu s’hi conreen cítrics i productes d’horta; l’arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l’antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (segle XVII) que conserva un retaule del segle XV; església d’Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV.

El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l’expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l’Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat.

Enllaç web: Ajuntament

Pedreguer (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 29,58 km2, 83 m alt, 7.438 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la vall del Girona, al sud-oest de Dénia. El sector meridional és accidentat per diversos relleus que no superen els 400 m d’altitud, mentre que el nord és pla i comprèn el sector entre els rius Girona i Xaló o de Gorgos.

Els conreus de regadiu és dediquen principalment als tarongers i les hortalisses. A l’agricultura de secà els conreus més importants són els cereals i els ametllers, seguits dels garrofers i la vinya. Hi predomina la petita explotació. La indústria és diversificada: sobresurt l’alimentària i molt especialment la construcció de mobles. Hi ha nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Gandia.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Matoses, el castell d’Ocaive i la masia d’Albardanera.

Ajuntament – Turisme – Club Bàsquet – Centre Excursionista

Bèrnia

1 Resposta

(Xaló, Marina Alta)

Masia i caseriu, situats al vessant septentrional de la serra de Bèrnia.

Parcent (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 11,77 km2, 295 m alt, 1.020 hab (2014)

És situat a la vall de Pop, drenat pel riu de Gorgos, al nord de la serra del Carrascar de Parcent.

El terme és accidentat i solament se’n conrea una tercera part, bàsicament de secà; els conreus més estesos són els cereals, la vinya, l’ametller, l’olivera i el garrofer; els conreus d’horta ocupen només una petita part del terme. L’activitat industrial és escassa: indústries alimentàries. Àrea comercial de Gandia. Ha perdut població des de començament del segle XX (el 1910 comptava amb 1.192 hab).

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial de Santa Maria, on hom hi venera la Puríssima Xiqueta, és del segle XVII.

Lloc de moriscs, el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el nord d’Àfrica, tot emportant-se’n captius el senyor de Parcent i la seva família, i el 1609, amb motiu de l’expulsió dels moriscs, s’uniren als revoltats de la Vall de Laguar.

Enllaç web: Ajuntament

Berdica

1 Resposta

(Benissa, Marina Alta)

Caseriu, a 2 km al nord-est de la vila.

Benumea

3 Respostes

(Pego, Marina Alta)

Despoblat, al sud-est de la vila. Només en resta l’església (Sant Sebastià).

Antic lloc de moriscs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego. El 1611, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblada, però es despoblà a mitjan segle XIX.