Arxiu d'etiquetes: Maó (geo)

Colom, illa d’en

(Maó, Menorca)

Illot, situat davant la costa nord-est de l’illa. De petita extensió: 1,5 km2.

Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d’una basílica paleocristiana.

Clota, la -Maó-

(Maó, Menorca)

Barri, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella. Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla d’es Monestir.

Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la Guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812.

Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest.

Capifort

(Maó, Menorca)

Possessió, a l’extrem nord-est de l’illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort).

Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el segle XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.

Canutells, es

(Maó, Menorca)

Cala de la costa meridional de l’illa.

Hi ha estat construïda una urbanització, una de les més reeixides de Menorca.

Binimaimut

(Maó, Menorca)

Possessió, prop de Sant Climent.

Hi ha importants monuments megalítics: una taula amb recinte, un talaiot i una naveta.

Binillautí

(Maó, Menorca)

Possessió i antiga cavalleria, al nord de la ciutat, prop de la costa, on hi ha la caleta de Binillautí, amb una petita població de pescadors.

Binidalí

(Maó, Menorca)

Antiga possessió, a l’oest del poble, subdividida en Binidalí Nou i Binidalí de sa Cala (s’hi conserva una naveta), prop de la costa, on hi ha la cala de Binidalí, amb una urbanització.

Arsenal, l’

(Maó, Menorca)

(o illa d’en Pinto)  Illa del port, unida amb un pont amb el seu arsenal, situada a la riba septentrional, davant la ciutat de Maó.

És una plana octagonal i envoltada per un moll, al centre de la qual es troben alguns magatzems per al servei de l’arsenal.

Aljandar -Maó-

(Maó, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Situada a occident de la ciutat, vora el límit amb el terme d’Alaior.

Albufera des Grau, s’

(Maó / es Mercadal, Menorca)

Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.

Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.

L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.