Cala del port, a la costa septentrional, enfront de cala Figuera.
Arxiu d'etiquetes: Maó (geo)
Quarantena, illa de sa
(o illa Plana) Petita illa del port, a ponent de la des Llatzeret.
Monsènyer Vives, cap de
Cap de la costa oriental de l’illa, al sud del cap de Favàritx, entre les cales de Morella Nou i Cavaller.
Mola, la -Menorca-
Península a l’extrem oriental de l’illa, situada al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d’altura. També s’anomena de s’Esperó.
Hi ha el fort de la Mola (o fort d’Isabel II) (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó.
Milà -Menorca-
Caseria, al nord de la ciutat, entre el port de Maó i es Grau.
Mesquida, sa -Menorca-
Cala i centre d’estiueig, a la costa oriental de l’illa, al nord de la ciutat.
En aquesta cala desembarcaren les forces franceses enviades per Richelieu per ocupar l’illa. El duc de Crillon hi féu, igualment, un desembarcament parcial amb les seves forces hispàniques.
Marina -Menorca-
Sector de migjorn del terme.
Maó, port de
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
Llucmaçanet
Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.
Llucmaçanes
Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85.
