Cala del port, a la costa septentrional, enfront de cala Figuera.
Arxiu d'etiquetes: Maó (geo)
Quarantena, illa de sa
(o illa Plana) Petita illa del port, a ponent de la des Llatzeret.
Maó, port de
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
Llucmaçanet
Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.
Llucmaçanes
Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l’aeroport de Sant Lluís.
L’església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85.
Llonga, cala -varis geo-
cala Llonga (Maó, Menorca) Cala de la riba nord del port de Maó, davant el nucli des Castell. Ha estat urbanitzada modernament.
cala Llonga (Santa Eulària des Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental de l’illa, que tanca, pel sud, el cap des Llibrell.
cala Llonga (Santanyí, Mallorca Migjorn) Cala de la costa meridional, una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d’Or. El segle XVIII hi fou bastit un fortí.
Llatzeret, illa des -Menorca-
Illa a la boca del port de Maó. Fou península fins al 1900, data en què fou construït el canal de Sant Jordi.
Rep el nom d’un llatzeret edificat al segle XVIII.
Grau, es -Menorca-
Caseria i platja de la costa de Tramuntana, a la sortida de s’Albufera (anomenada també s’albufera des Grau o des Peix).
És un centre important de residència i d’estiueig.
Fornàs de Torelló, es
Lloc, a l’oest de la ciutat, on hi ha una notable basílica paleocristiana excavada el 1957 prop d’un conjunt talaiòtic.
És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat. Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar. Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides.
Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada dels segles V-VI.
Forma -Menorca-
Caseria del terme, a la parròquia de Sant Climent, vora la costa meridional.
