Antic poble. Era un antic lloc de moriscs (20 focs el 1609), fou repoblat el 1611 pels monjos de Sant Miquel dels Reis (València). El 1646 tenia 13 focs.
El 1836 fou agregat a Manuel, vila amb la qual forma conurbació.
Jaciment de sal, a l’esquerra del riu d’Albaida. Explotades des del 1782, en temps de Carles III de Borbó, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar.
La producció, al darrer quart del segle XIX era de 10.000 quintars. Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel.
Tancades per anti-econòmiques el 1990, foren donades a l’exèrcit.
Despoblat, al nord del poble. Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera.
(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)
Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).
Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.
Antic poble, unit actualment al nucli urbà de Manuel, on fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs (33 focs el 1602) de la parròquia de l’Ènova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel. Despoblat (1609), el 1646 l’habitaven ja 15 famílies.
Antic poble, agregat el 1836 al municipi. Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611.
Pertanyia a la parròquia de l’Ènova i el 1902 fou agregat a la de Manuel.
Dades dels Països Catalans 