Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Deià (Mallorca Tramuntana)

21 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.

Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.

A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.

Enllaç web: Ajuntament

Barbacana, cala de sa

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.

Costitx (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014)

Situat al sud-est d’Inca, dalt d’un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura. Àrea comercial d’Inca.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana.

Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d’on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid.

Enllaç web: Ajuntament

Consell (Mallorca Raiguer)

4 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,64 km2, 159 m alt, 3.859 hab (2014)

Situat al es Raiguer, entre la serra de Tramuntana i la plana central, drenat pel torrent de Solleric, al nord-est de Palma de Mallorca.

Gairebé tota la superfície del terme és conreada, amb predomini del secà (ametllers, cereals, oliveres, garrover, vinya i figuera), principal recurs econòmic del municipi; el regadiu es limita a 7 ha. Completen l’oferta econòmica la ramaderia i algunes activitats industrials, com la tradicional fabricació d’espardenyes i de coltells. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

El poble, d’origen islàmic, és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda el 1792.

Dins el terme hi ha el poble de Masnou, antiga alqueria islàmica.

Enllaç web: Ajuntament

Banys de Sant Joan, es

4 Respostes

(Campos, Mallorca)

Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.

És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.

L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.

Bànyols -Mallorca-

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Possessió, situada a l’esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell.

Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del segle XIII conservava encara una mesquita.

Balladors, es

2 Respostes

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

Barri, constitueix una eixample de la vila, on es troben els millors edificis.

Bàlitx

3 Respostes

(Fornalutx / Sóller, Mallorca Tramuntana)

Grup de possessions, situades prop de la costa nord-est de l’illa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx (579 m alt), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx.

Termenal dels dos municipis (on hi ha Bàlitx d’Amunt, Bàlitx d’Enmig i Bàlitx d’Avall).

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Campos (Mallorca Migjorn)

34 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 149,69 km2, 32 m alt, 9.765 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial situada entre les marines de Llucmajor i Santanyí, al sud-est de Palma de Mallorca.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers); una part de regadiu (farratges), que aprofita les aigües freàtiques, i la ramaderia (bestiar boví, porcí i aviram), força desenvolupades, complementades per la indústria agropecuària i un turisme en expansió. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és situada al fons de la plana, conserva cinc torres de defensa del segle XVI; l’església parroquial de Sant Julià, també del segle XVI, va ser reformada al XIX. Al sud de la vila hi ha l’antiga parròquia i el santuari de Sant Blai, d’estil gòtic.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer (on es troba el balneari dels Banys de Sant Joan, d’aigües clorurosòdiques) i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana, així com nombroses possessions.

Enllaç web: Ajuntament