Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Lloret de Vistalegre (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 17,43 km2, 170 m alt, 1.251 hab (2014)

(ant: Manresa, pop: Llorito) Situat al pla de Mallorca, al sud-oest de Sineu.

L’agricultura ocupa més del 70% del terme, amb terres cobertes per sòls margosos que constitueixen magnífiques terres de conreu, on predominen els cereals, els ametllers, els llegums i els arbres fruiters (figueres). Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí; aviram. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Una part de la població activa treballa en la indústria de sabates d’Inca i en la construcció, als municipis veïns.

La vila, d’origen islàmic, va créixer al voltant de l’església de la Mare de Déu del Loreto (segle XVIII), a la qual deu el nom.

Dins el terme hi ha, a més, el lloc i antic convent dominicà de Son Joan Arnau.

Malgrat els intents d’esdevenir municipi independent del de Sineu, fets el 1812 i el 1821, no ho aconseguí fins a l’any 1922.

Enllaç web: Ajuntament

Inca (Mallorca Raiguer)

70 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,65 km2, 120 m alt, 30.625 hab (2014)

Situat a es Raiguer, al sud de la serra de Tramuntana i al nord-est de Palma de Mallorca. Zones de pineda i alzinar.

Malgrat la sequedat del clima, les terres primes conserven bé la humitat i el pla és molt conreat. Fins a la invasió de la fil·loxera (1892) havia estat un important centre vitícola; actualment el conreu preponderant són els ametllers, en segon lloc hi ha cereals, i, a més, s’hi conreen garrofers i figueres. Al regadiu es destina una petita part de la zona conreada, regada per mitjà de pous. Ramaderia (bestiar porcí, oví, boví, cabrum i aviram). Però la indústria (del calçat, de la pell, de la fusta, alimentària, etc), el comerç i el turisme tenen més importància per a l’economia que les activitats primàries.

L’augment demogràfic constant des de mitjan segle XIX, s’accelerà des del 1960. Mercat setmanal cada dijous d’àmbit insular. És el centre d’una subàrea comercial.

La ciutat és a la plana; l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, fundada al segle XIII i reformada al segle XVIII, conserva una taula (1373) amb la Verge i el Nen, deguda a Joan Daurer; altres edificis notables són: els antics convents de Sant Francesc (segle XIV) i de Sant Vicent Ferrer, dominicà (segle XVII), l’antiga posada de son Fuster, el santuari de Santa Magdalena del Puig, al puig d’Inca.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Barracar, es

1 Resposta

(Manacor, Mallorca Llevant)

Barri, raval agrícola situat al nord i nord-est, format entre els segles XVII i XIX.

Barcelona -Mallorca-

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió.

Fornalutx (Mallorca Tramuntana)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,49 km2, 149 m alt, 704 hab (2014)

Situat en una vall, al peu de la serra d’Alfàbia i del Puig Major, al nord de Palma de Mallorca, comprèn un petit sector de costa al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal és ocupada per pinedes, alzinars i matolls.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres i als garrofers, també hi ha cereals, ametllers i arbres fruiters. La ramaderia (cria de porcs i bestiar cabrum) i algunes petites indústries agropecuàries complementen l’economia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és al fons d’una vall i ofereix un aspecte pintoresc. L’església parroquial és dedicada a santa Maria i va ésser acabada el 1639.

Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Moncaira, Monnàber i Binibassí i l’antiga torre de defensa de na Seca.

Enllaç web: Ajuntament

Felanitx (Mallorca Migjorn)

100 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 169,57 km2, 144 m alt, 17.291 hab (2014)

(ant: Canalitx) Situat en una plana, al vessant occidental de la serra de Llevant i dividit en dos sectors: es Pla, a l’oest, i sa Marina, a l’est, on s’obren algunes cales, entre les quals es destaca la de Portocolom. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i alzinars.

Les terres més fèrtils són a l’interior, dominades pel secà sobre el regadiu (el conreu de la vinya va donar lloc durant la segona meitat del segle XIX a una important indústria vinícola, la qual encara avui en dia té força tradició, especialment l’aiguardent), també s’hi cultiven arbres fruiters (albercoquers, figueres), ametllers, ferratges i cereals. La ramaderia, que tradicionalment ha estat un complement de l’agricultura, actualment ha tingut un cert impuls (cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram).

A mitjan segle XX foren explotades unes mines de lignit; també s’ha intensificat l’extracció de l’argila, per als tradicionals tallers de ceràmica (gerres de Felanitx). La indústria hi té un lloc destacat (conserves, embotits, càrnies, perles artificials, etc). La pesca, localitzada a Portocolom, ha estat en gran part substituïda pel desenvolupament del turisme, iniciat ja a finals del segle XIX. Àrea comercial de Manacor.

La ciutat es troba entre es Pla i sa Marina, a resguard de les serres de Llevant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada a mitjan segle XIV; l’actual mercat està situat a l’antic hospital del segle XV, i l’actual hospital fou iniciat el 1900. Tingué un paper destacat en els enfrontaments de forans i ciutadans i durant les Germanies (1521-23). El 1886 li fou concedit el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha els pobles de Cas Concos des Cavaller i s’Horta, les caseries des Carritxó, Son Calderó, Son Mesquida des Camí, Son Negre, Son Proenç, Son Valls de Pardines i es Babot, el santuari de Sant Salvador de Felanitx i el castell de Santueri.

Enllaços web: Ajuntament – Metereologia

Estellencs (Mallorca Tramuntana)

7 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014)

(cast: Estellenchs) Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d’Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l’agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall, dominada per l’església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, i reformada al començament del segle XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa.

El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836.

Enllaç web: Ajuntament

Esporles (Mallorca Tramuntana)

21 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 35,23 km2, 198 m alt, 4.940 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra de Tramuntana a la vall del torrent d’Esporles, des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma.

Pinedes i alzinars; la resta de la superfície és ocupada per conreus, amb predomini del secà, sobretot oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu s’hi conreen hortalisses. Altres activitats: ramaderia (ovina, bovina, porcina i cabrum) i, per la proximitat de Palma, indústria (construcció, tèxtil i derivada de l’agricultura) i serveis. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al fons de la vall, i comprèn els barris de la Vila Vella, es Balladors i la Vila Nova. Església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del segle XX sobre el temple primitiu del segle XIII.

Dins el terme hi ha el poble de s’Esgleieta i el casal de sa Granja d’Esporles, a part d’altres possessions.

Enllaç web: Ajuntament

Escorca (Mallorca Tramuntana)

39 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 139,33 km2, 479 m alt, 241 hab (2014)

Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sóller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d’interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures.

La vida econòmica es basa en el turisme, l’agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l’explotació d’aigües. Àrea comercial d’Inca.

El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l’antiga parròquia de Sant Pere d’Escorca.

El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N’Amer i Cúber.

Enllaç web: Ajuntament

Barcarès, el -Mallorca-

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.