Possessió, al terme d’Establiments, a l’oest d’aquest nucli.
La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d’Establiments.
(Illes Balears, segle XIV)
Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015)
(of: Santa Eugènia) Situat en es Pla, a l’interior de l’illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d’ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és d’origen islàmic (dita Benitaharí). L’església parroquial, del segle XVII i ampliada el segle XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913.
El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves.
Enllaç web: Ajuntament
(o es Bubots) Altre nom amb que també és conegut el poble de s’Horta.
Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)
Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.
La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.
La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).
El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.
El 1892 s’independitzà de Manacor.
Enllaç web: Ajuntament
Cala de la costa, al sud de Portocolom.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015)
(o Sant Joan) Situat a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s’estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes.
El principal recurs econòmic és l’agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament.
La vila fou bastida dalt d’un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. L’actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del segle XVIII i encara, a partir del 1927.
El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.
Enllaç web: Ajuntament
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Coll de la serra de Tramuntana, on es bifurquen les carreteres de Palma de Mallorca a Banyalbufar, i de Banyalbufar a Valldemossa.
Plaça de la ciutat, antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645). El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de sa Riera.
Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues. El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII de Borbó i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva.
Dades dels Països Catalans 