Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Santanyí (Mallorca Migjorn)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 124,86 km2, 62 m alt, 11.316 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n’accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d’Or, Mondragó, Figuera, Llombarda i Portopetre i cap des Moro).

Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (amb urbanitzacions i establiments hotelers a les diverses cales).

La ciutat durant l’època islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l’any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l’època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (segles XVIII-XIX). Església gòtica del Roser.

El municipi comprèn, a més, els pobles de s’Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa.

Enllaços web: AjuntamentInstitut

Santa Maria del Camí (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 37,93 km2, 132 m alt, 6.685 hab (2015)

Situat al sector nord-oest i a l’interior de l’illa, al peu d’un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca, a l’àrea comercial de la qual pertany).

La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza).

Enllaços web: AjuntamentInstitutCol·legi Ramon LlullEscola Melcior RossellóFactoria de So

Santa Margalida (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament

Bunyolí

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Possessió, al terme d’Establiments, a l’oest d’aquest nucli.

La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d’Establiments.

Bunyola, vescomtat de

(Illes Balears, segle XIV)

Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.

Santa Eugènia de Mallorca (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015)

(of: Santa Eugènia) Situat en es Pla, a l’interior de l’illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d’ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és d’origen islàmic (dita Benitaharí). L’església parroquial, del segle XVII i ampliada el segle XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913.

El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves.

Enllaç web: Ajuntament

Bubot, es *

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

(o es Bubots)  Altre nom amb que també és conegut el poble de s’Horta.

Brogit, cala

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat.

Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Llevant)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)

Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.

La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).

El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.

El 1892 s’independitzà de Manacor.

Enllaç web: Ajuntament

Brafi, cala

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, al sud de Portocolom.