Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Veure> Sant Vicent (caseria i centre turístic).
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Urbanització i caseriu, a la costa de l’illa, a la cala Bona, al nord de Cala Millor.
És un important centre turístic.
Urbanització de la costa de l’illa, a la cala Blava, entre s’Arenal i el cap Enderrocat.
(Palma de Mallorca, 1882 – )
“Sa Nostra” Entitat financera. L’any 1897 obrí la primera sucursal. Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia.
L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1.500 treballadors. En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’11.000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros. L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.
Al juliol de 2010 signà un acord amb altres entitats i amb seu a Madrid.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Poble (175 m alt), situat al nord de la vila, al raiguer de la serra de Tramuntana.
Fou una antiga alqueria islàmica. És parròquia independent des del 1913.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)
(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.
L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.
La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.
El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015)
Situat al sector nord-oest de l’illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d’Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta).
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L’activitat industrial havia estat d’una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l’actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis.
La ciutat es troba a l’inici de l’horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVI-XVIII; convent franciscà (1458). Al segle XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s’hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s’Alqueria des Comte, els veïnats d’Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Jardí Botànic – Sa Veu
Arxipèlag, situat al sud de l’illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera.
Està format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial.
Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.
Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.
Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.
Dades dels Països Catalans 