Antic lloc, esmentat el segle XVI.
sa Torre (Felanitx, Mallorca Migjorn) Barri de la ciutat, sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.
sa Torre (Manacor, Mallorca Llevant) Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta.
Illot de la costa, davant la punta o banc d’Eivissa. Hi ha un far.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el terme de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l’oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).
(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)
Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l’estany de ses Gambes.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al sud de Sant Elm.
Barri, a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So N’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret; el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta (després, de son Catlaret) i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, a l’actual escola de Natzaret.
Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part.
Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases; la desmilitarització de la zona féu que fins el 1930 no solament cresqués el nombre de cases (511), sinó també el nombre de pisos per casa. El 1894 fou construïda l’església de la Salut, que el 1897 esdevingué vicaria de la parròquia de Gènova i que fou erigida en parròquia el 1934; hom hi venera l’antiga talla del Sant Crist procedent de Sant Nicolau Vell.
El 1910 hi fou bastit el primer hotel, el Vil·la Victòria, i el 1923 l’Hotel Mediterrània, de manera que vers el 1925 havia ja esdevingut un nucli de turisme; perdé definitivament el caràcter de zona d’estiueig amb la unió al nucli urbà de Palma a partir de la urbanització de So N’Armadans (1932) i amb la transformació de les cases d’estiueig en residències permanents durant la guerra civil de 1936-39, com a conseqüència de la recerca d’una major seguretat enfront dels possibles atacs aeris.
La nova zona turística iniciada el 1950 ha canviat totalment la fisonomia del barri, com també ho féu la construcció del passeig Marítim (1949-58).
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord-oest de la vila, a la vall de Ternelles, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles (838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cel·la de Ternelles.
Antic castell, conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat. Era voltat de dotze torres quadrangulars; tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà.
Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta. Amb el repartiment correspongué als templers; a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers (1314).
Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns; una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics.
Cim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.
Dades dels Països Catalans 