Escriptor mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Defla
Possessió, a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).
Dames, ses
Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central.
Té caràcter comercial i residencial.
Curt, illot de can
Illot, davant la costa meridional de Mallorca, entre cala en Togores i la platja des Caragol.
Cura -Mallorca-
Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, al límit amb el terme de Llucmajor.
En aquest indret Ramon Llull féu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d’un estudi lul·lià (escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat.
El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins.
Els terciaris regulars franciscans se’n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment.
Cuixac, vall de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al vessant meridional de la serra de Cornavaques.
Cúber
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Pantà i possessió, situats a la serra de Tramuntana, al peu del puig Major.
El pantà és alimentat pel pantà del gorg Blau.
Creu Vermella, sa
Raval de la ciutat, 5 km a l’oest del centre urbà.
Situat a l’estroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu a es Pla de Na Tesa, al costat del barri de Son Ferriol.
Creu, punta de sa -varis-
punta de sa Creu * (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom del promontori de cap de Balansat.
punta de sa Creu (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, al nord de sa Mola.
punta de sa Creu (Sóller, Mallorca Tramuntana) Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.
Crestatx
Santuari (Santa Margarida de Crestatx), al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial (1300), la parròquia s’hi traslladà.
L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906.
