(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, a l’est de la vila, continuació de la vall d’en Marc.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, a l’est de la vila, continuació de la vall d’en Marc.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Veure> la Trinitat de Valldemossa (ermita i convent).
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè), fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç I de Mallorca vers el 1321. El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist (Sogorb), que instaren la fundació.
El prior Miquel Oliver (1505-25) féu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446. Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli (mort el 1678).
De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o menys llargues de diverses personalitats. Abans, però, cal esmentar ja el confinament per causes polítiques de G.M.M. de Jovellanos (abril 1801-maig 1802), que hi redactà la Memoria sobre la educación política…; del 15 de desembre de 1838 al febrer de 1839 hi visqueren George Sand, els seus fills i Chopin, sens dubte els seus estadants més famosos i polèmics.
Després, pràcticament tots els visitants il·lustres foren hostes de Joan Sureda i Bímet, propietari de l’antic palau del rei Sanç, decorat amb pintures de R. Ankermann. Entre molts altres, cal destacar la presència d’Azorín, M. de Unamuno, Santiago Rusiñol i especialment la del seu amic, Rubén Darío, que, malalt, s’hi retirà uns quants mesos el 1913; fruit d’aquesta estada fou el seu llibre Mallorca de oro i els poemes La Cartuja, Valldemosa i Danzas gimnesias.
Actualment, la cartoixa és una fita important dins l’engranatge turístic de l’illa; dues cel·les conserven records de George Sand i Chopin -hom no ha pogut establir d’una manera definitiva la que habitaren- i hi ha un Patronat Chopin-George Sand, que ha organitzat nombrosos actes culturals. En altres cel·les hom ha instal·lat una col·lecció de pintura mallorquina del segle XIX. Hom visita també l’antiga farmàcia dels monjos, que continuà oberta i al servei del poble després de l’exclaustració. Ha contribuït també a la divulgació de la cartoixa el pintor Coll i Bardolet.
(Sóller, Mallorca Tramuntana, segle XVII)
Llegenda -no documentada fins al segle XVII i enriquida durant el XIX- segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs (11 maig 1561).
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, que forma un promontori de 200 m alt, a llevant de la badia de sa Calobra.
Veure> Estudi General Lul·lià (centre d’ensenyament superior, 1951- ).
Llogaret, a l’est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des gorg Blau, dita la vall de Turixant.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt (l’antiga casa) i Turixant de Baix (ja vora l’esmentat torrent). S’hi estatja el venerat crist de Turixant.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(hist: Tuient) Antic lloc, vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel nord-est per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del segle XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent; tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca (dita també d’Escorca i Tuent), però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Ermita i convent d’ermitans, prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l’oratori i les dependències annexes.
Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l’edificació actual (1703), composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705.
La comunitat d’ermitans hi residí fins al segle XIX i hi fou restaurada el segle XX, després de l’erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.