(o Santa Coloma de Quart) Antic lloc de moriscs, tenia 31 focs el 1609.
Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets.
(o Santa Coloma de Quart) Antic lloc de moriscs, tenia 31 focs el 1609.
Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets.
Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.
El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant.
Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església, vora l’indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC.
Lloc, a la costa de Migjorn, prop de la platja de Sant Tomàs (o platja d’Atalis), on ha estat bastida una urbanització d’alt nivell de qualitat.
Veure> el Poblenou de Sant Rafael (llogaret).
(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
(o Sant Pere del Sidral) Llogaret i antic poble (1.208 m alt), situat a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana. Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia.
És prop del terme de Guils de Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.
Nom antic del llogaret de la Vall de Montbram.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, a 4 km del centre municipal.
Llogaret, al sud del terme, al límit amb el de Tolba, vora l’Almúnia de Sant Llorenç.
(o Sant Joan de Carbonell) Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.
Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent.
El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.
(o dels Arços o Arsós) Llogaret, als Aspres, al vessant est del coll de les Arques, a la coma d’Arsós. És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt.
El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona.