(ant: Canyà) Llogaret, al sud del poble. El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078.
Arxiu d'etiquetes: llogarets
Costumà
Llogaret, pràcticament despoblat, a la vallada de Costumà, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí el lloc a Berenguer Pinyol; el 1228 els senyors de Costumà adquirien els llocs de Cardó i de Sallent.
Cortiuda
Llogaret (975 m alt), en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial és dedicada a sant Martí.
Comabella
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Llogaret (612 m alt), aturonat.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Vicfred.
Colldorenga
Antic llogaret, vora el coll d’Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga.
El segle XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià.
Colldarnat
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Llogaret (1.243 m alt), al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d’Arnat, al camí de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell.
Coll de la Barraca, el
Llogaret (710 m alt), damunt la serra de Font-rubí, al límit amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
Claret dels Cavallers
Llogaret, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat. L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat.
Cererols
(ort trad: Sererols) Llogaret, al voltant de l’església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l’esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
Castellpagès
(Vilanova de la Barca, Segrià)
Antic lloc, vora la població a la qual donà origen amb el nom de Vilanova de Castellpagès.
