Veure> Figueroleta (llogaret).
Barranc, al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l’esquerra, al barranc de Trebalúger.
Veure> l’Alqueria de Ferrís (antic llogaret).
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Veure> la Pobla de Ferran (llogaret).
Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Veure> Sant Iscle de les Feixes (llogaret).
Veure> la Sagristia (llogaret).
Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques).
El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.
Llogaret, a l’est de la vila, al peu del cabeç de Favanella (998 m alt), contrafort occidental de la serra de Biscoi.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme.
En resta l’antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al segle XVII, que conserva un retaule del segle XVI.
Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.
Dades dels Països Catalans 