Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sau -Osona-

(Vilanova de Sau, Osona)

Antic terme que englobava tot l’actual municipi.

Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau (917 a 952) de l’antic terme de Cornil. A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la Roca de Sau, probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons.

El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV.

La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou modificada després dels terratrèmols del 1425 i de nou al segle XVIII.

Avui hi subsisteixen alguns dels antics masos, però ha esdevingut un indret turístic amb dos hotels, un club nàutic i xalets residencials que aprofiten l’atractiu del pantà que omple la vall, envoltada de cingles i pendents amb densos boscs de pins.

Santa Maria Savall

(Balenyà, Osona)

Antiga església i petit convent, a l’extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps.

Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX.

Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.

Santa Maria del Collet

(Calonge, Baix Empordà)

(o Santa Maria del Mar)  Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós.

Tingué una certa vitalitat als segles XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona.

No en romanen restes.

Santa Maria de Madrenys

(Vilablareix, Gironès)

Antiga església, situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló.

Havia estat propietat de l’orde del Temple. És esmentada encara el 1772.

En resta només el campanar.

Santa Maria de l’Horta

(Lleida, Segrià)

Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.

El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.

Santa Maria de Jerusalem (Barcelona)

Santa Maria de Jerusalem

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges franciscanes observants.

Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.

El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.

Santa Maria de Gausac

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga parròquia, a la vall de Gausac (o vall de Sant Medir), on era venerada la Mare de Déu del Bosc.

L’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori.

Santa Maria de Gallecs

(Vallès Oriental)

Nom d’una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca.

El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa.

El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs.

Santa Maria de Bell-lloc -Garrotxa-

(Besalú, Garrotxa)

Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc.

Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.

Santa Maria d’Almenar

(Almenar, Segrià)

Antic terme despoblat, centrat per l’antiga torre de Santa Maria.

La sèquia de Santa Maria d’Almenar deriva del canal de Pinyana i rega les terres del municipi properes a la Noguera Ribagorçana.