Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Cases de Vidal, les

2 Respostes

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Caseriu, a l’oest del poble.

Cases de Cubells, les

3 Respostes

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Caseriu, a l’oest del poble.

Cartaina

Deixa un comentari

(Sant Pere d’Albaida, Vall d’Albaida)

Caseriu i antic terme. El municipi també s’anomena Sant Pere de Cartaina, a la dreta del riu d’Albaida.

Formà un terme independent fins al 1814.

Carrícola, baronia de

3 Respostes

(Vall d’Albaida, segle XV – )

Jurisdicció, vinculada, prèvia facultat reial, el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, juntament amb la d’Atzeneta.

Passà als Orense i als Tamarit.

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Cairent -Vall d’Albaida-

2 Respostes

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)

Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.

Salem (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)

Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.

El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.

La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.

Pinet (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)

Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.

La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.

El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.

Enllaç web: Ajuntament

Palomar, el (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d’Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar.

L’agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida i s’hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. Àrea comercial d’Ontinyent.

La població ha sofert des de mitjan segle XIX un lent però constant procés negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se.

El poble és al llarg de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del segle XVIII.