(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)
Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).
És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.
Riambau, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: juristes
Rejaule i Rubio, Pere Joan
(València, 1578 – segle XVII)
Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.
Ramís, Francesc
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)
Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.
Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.
Pueyo, Josep de
(Illes Balears, segle XVII)
Jurista. Ocupà càrrecs d’importància, com el de fiscal del patrimoni reial de Mallorca i membre del Consell d’Aragó. Consta la seva participació a les Corts de Barcelona (1625), Calataiud (1626) i Saragossa (1644). És autor d’obres jurídiques.
Prepòsit, Guillem *
Veure> Guillem Pabord (jurista ribagorçà dels segles XIV i XV).
Poll, Bernat Joan *
Veure> Bernat Joan Pol (jurisconsult i doctor en drets mallorquí, segles XVI-XVII).
Polo, Gaspar Gil *
Veure> Gaspar Gil i Polo (poeta i jurista valencià, 1516-91).
Pol, Bernat Joan
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
(o Poll) Jurista i doctor en drets. Fou regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller del rei Felip II.
És autor de les Noves ordinacions, estils i pràctica, així en les causes que poden evocar-se a la Reial Audiència, per sa Majestat instituïda i erigida, altament anomenada de la Rota, en la ciutat i regne de Mallorca (1618). Aquesta obra fou reimpresa al llibre Ordinacions, d’Antoni Moll (1663).
Perpinyà, Pere Joan -jurista-
(Illes Balears, segle XVII – 1686)
Eclesiàstic i jurista. Era advocat i jutge conegut quan entrà en religió. Fou canonge i vicari general de la seva diòcesi. Morí assassinat.
Pérez Pujol, Eduardo
(Salamanca, Castella, 6 març 1830 – València, 9 març 1894)
Jurista i historiador. Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València; hi fou rector de la Universitat (1868-73). Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a “Revista Ibérica”, “El Foro Valenciano”, “Revista de España”, “Revista de Legislación y Jurisprudencia”, etc.
Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873. Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés Sociològic (1883) convocat per l’Ateneu Obrer de la ciutat, es mostrà partidari de la restauració dels gremis i impulsà el cooperativisme valencià.
Publicà La cuestión social en Valencia (1872), Historia de las instituciones sociales de la España goda (1896), i hom edità els apunts de les seves explicacions professorals: Historia general del derecho español (1886).
Dades dels Països Catalans 