Arxiu d'etiquetes: juristes

Montjuïc, Jaume de -jurista, s. XIV-

(Barcelona, segle XIII – Catalunya, després 1321)

Jurista. Professor a Bolonya i jutge a Barcelona.

És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges, escrita el segle XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis, que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1545 (Antiquiores), i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres.

Montjuïc, Jaume de -jurista, s. XIII-

(Catalunya, segle XIII – 1290)

Jurisconsult. Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257.

Va intervenir en les informacions i els consells dels lletrats barcelonins per a l’adaptació del dret foral català a Mallorca.

Fou conseller i procurador d’Alfons II el Liberal, per encàrrec del qual (1287) va començar la traducció al català d’una bíblia francesa; en morir, però, la deixà inacabada.

Montcada, Joan Lluís de

(Barcelona, vers 1585 – Vic, Osona, 6 abril 1653)

Jurista i historiador. Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i nét del primer marquès d’Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets.

Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral.

Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria (1653).

És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570.

Monravà, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d’Urgell.

El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d’arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l’afer fos sotmès a l’arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent.

Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d’espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts.

El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc.

Escriví en llatí una genealogia dels contes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.

Monràs, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat.

Comentà l’obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar.

És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña.

Monfar i Sorts, Joan Baptista

(Barcelona, segle XVII)

Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.

El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d’artilleria.

Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644.

El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L’any següent fou elegit per al càrrec d’obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d’algun temps.

Molí, Francesc

(Lleida, segle XVI – abans 1618)

Jurista.

Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida.

Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618).

Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de

(Cervera, Segarra, segle XVIII – Barcelona, 1843)

Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí.

Fou fiscal de l’audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’estat espanyol.

Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona.

Publicà El príncipe y su pueblo… (1830), El espíritu del siglo… (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó.

Miquel, Bernat -jurista, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Jurista i funcionari reial. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó. 

Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. El 1382 consta com a auditor del consell reial.

De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpoli d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns.

Minguella, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.

Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.

El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.