Arxiu d'etiquetes: juristes

Xetmar i de Sala, Joan Pau

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Jurista. El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja.

El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat.

És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum indicatorum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).

Vives i Ximenes, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1671 – Catalunya, després 1713)

Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III.

Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d’aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia.

Vives i Oriol, Francesc de Montserrat

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1617 – Barcelona, 1688)

Doctor en lleis. Establert a Tarragona.

Baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona.

El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit.

Vives i Cebrià, Pere Nolasc

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 gener 1794 – 14 novembre 1874)

Jurista. Es doctorà en dret a Cervera (1817). Fou relator de l’audiència de Barcelona (1820-32), i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic.

El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes. Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por D. Juan Illas y Vidal.

Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Vinyes, Felip

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1583 – Madrid, 1643)

Jurista, polític i historiador. El 1623 era ambaixador català a Madrid. A les Corts de Barcelona de 1626 assessorà una facció important del Braç Militar o nobiliari.

Més tard, sota promesa de recompenses, es convertí en confident de la cort de Felip IV. Fou oïdor i advocat fiscal de l’Audiència de Barcelona. Treballà activament com a reialista. Es mantingué en aquesta actitud després d’esclatar la guerra de Separació.

Publicà l’opuscle Respuesta a las pretensiones de Cataluña que motivaron su separación en 1640, i la seva gran obra històrica Ilustraciones del Principado de Catalunya (inèdita).

Viñas i Graugés, Manuel

Deixa un comentari

(Girona, 1842 – 1899)

Jurista i escriptor. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela. Tornà a Girona, on exercí d’advocat.

Fou un dels fundadors de la “Revista de Gerona”, en la qual publicà obres de tema jurídic i col·laboracions de tema històric.

Col·laborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector (1870-72).

Vilosa, Rafael de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1609 – Madrid, 1681)

Jurisconsult. Tingué un gran prestigi professional, fins al punt de ser considerat, al seu temps, com el millor advocat de Catalunya. Fou vicari pretori de Cremona i gran conseller de Milà.

És autor de bon nombre d’obres, entre les quals destaquen Disertación política y jurídica sobre si comete delito de lesa majestad el que mata al lugarteniente del rey (Madrid 1670), Discurso en que se prueba que la tierra del Conflent parte del condado de Cerdaña y no del Rosellón, De fugitivis ad explicationem Triphonini in Liber fugitivus tractatus i Contra Martinum Martinus.

Vilaplana, Antoni de

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII)

Jurisconsult. Cavaller. Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona.

Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas (1679) i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum (1684).

Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l’Ordus judicarius d’A. de Ripoll.

Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Frederic de

3 Respostes

(Oliana, Alt Urgell, 1663 – Viena, Àustria, 5 juny 1741)

Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya.

En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català.

Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708).

El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

Deixà unes memòries, en alemany, que foren publicades per Wolff el 1854. Hom li ha retret el poc èxit de les seves gestions per a impedir el subjugament de Catalunya per Felip V d’Espanya. Sembla que no tornà mai a Catalunya.

Vidal i Roca, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Jurista. Adoptà una posició de clara defensa de les constitucions catalanes.

En aquest sentit és significatiu el seu Discurso jurídico en justificación de la merced que se sirva moderar la real pragmática de 29 de octubre de 1658.