Arxiu d'etiquetes: juristes

Valleriola, Tomàs *

Deixa un comentari

Veure> Tomàs Valeriola i Riambau  (jurista valencià, 1734-1809).

Valeriola i Riambau, Tomàs

1 Resposta

(València, 1734 – 1809)

Jurista. Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà (1767). Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago.

Publicà l’extensa Idea general de la policia o Tratado de policia (deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805 i reeditats a Madrid el 1977), que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València. La part més important és traduïda del Traité de la police (1719-38), de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats. Inclou texts traduïts a favor de la inoculació, de l’Escola de Montpeller i, sobretot, de la d’Edimburg, dels cementiris aïllats seguint l’arquebisbe de Tolosa (1775), de l’eliminació del perill dels morts vivents i de la lluita contra la pesta. Proporciona materials importants sobre el cementiri, la inoculació, el comerç de grans i l’escorxador a València.

Valentí, Teseu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XV – 1511)

Jurisconsult. Era doctorat a la universitat de Bolonya (1483).

És autor d’un Sumari e repertori de les franqueses e privilegis del Regne de Mallorca i d’alguns altres escrits.

Trobat, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)

Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.

Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).

Tribunal de Corts

1 Resposta

(Principat d’Andorra)

Tribunal col·legiat. Constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apel·lacions, que actuen de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors, dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci.

Òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra, amb jurisdicció sobre tot el territori andorrà, les sentències per ell pronunciades sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenen caràcter definitiu i no admeten recurs. Des de l’any 1965 les seves sessions són públiques.

Darrerament hi han estat introduïdes modificacions importants que afecten l’ordenament processal (1972), la institució del ministeri fiscal i la intervenció dels advocats (1975) i el procediment (1976), per mitjà de decrets promulgats conjuntament pels veguers dels coprínceps.

Traver i Lloria, Vicent Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – València, 15 abril 1831)

Jurista. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València. El 1810, durant la guerra del Francès, fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa.

Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència (1812), fet que provocà una crisi de govern.

Tomàs i Valiente, Francesc

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1932 – Madrid, 14 febrer 1996)

Jurista i historiador. Catedràtic de la història del dret a les universitats de La Laguna (1964), de Salamanca (1964-80) i Autónoma de Madrid (1992-96). El 1980 fou elegit membre del Tribunal Constitucional, que presidí entre 1986 i 1992.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1991, a principi del 1996 publicà en la premsa un llarg article sobre el problema del terrorisme en el qual apel·lava a la solidaritat social. Poc després, fou assassinat per ETA.

Entre les seves obres cal esmentar El derecho penal de la monarquía absoluta (1969), La tortura en España. Estudios históricos (1973), Manual de historia del derecho español (1979) i La era isabelina y el sexenio revolucionario (1981, premi Nacional d’Història).

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)

Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.

El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).

Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

Tixedor, Francesc Xavier Valeri de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 16 novembre 1744 – 18 abril 1818)

Polític i jurista. Fill de Francesc Xavier de Tixedor i del Solà, al qual succeí en els càrrecs oficials. Assistí als estats generals del 1789.

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.