(Palma de Mallorca, 25 octubre 1835 – 1900)
Institució d’ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l’Institut en Universitat Literària de Mallorca (23 octubre 1840).
Espartero (10 agost 1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut.
Per aquest institut han passat una bona part dels intel·lectuals mallorquins.
(València, 1888 – 1913)
Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.
Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).
Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàsar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(València, 1512 – )
Institució benèfico-sanitària. Creada pel consell de la ciutat, per la fusió dels hospitals de Sant Llàtzer, dels Folls, d’en Clapers i de la Reina.
El 1833 passà a dependre econòmicament de la diputació provincial, i fou regit per una junta filantròpica. Situat al costat de la Facultat de Medicina, els seus estudiants hi realitzaren pràctiques mèdiques.
El 1962, les instal·lacions foren traslladades a unes noves edificacions dels afores de la ciutat.
(València, 1409 – 1866)
Institució benèfica d’assistència als dements. Creada a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí I l’Humà (1410).
És considerat com el primer hospital psiquiàtric d’Europa. L’hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l’Hospital General de València.
El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré.
(Palma de Mallorca, 1470 – )
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres.
Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma.
El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència.
Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats.
Veure> Reial Guàrdia Catalana (regiment d’infanteria, 1705-14).
Veure> Universitat de Girona (institució d’ensenyament superior, 1572- ).
(Maó, Menorca, 1987 – )
Fundació cultural privada. Creada pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco. La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Montgofre, on residia.
La seva finalitat és vetllar per la cultura menorquina mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí -biblioteca universitària formada per més de 5.000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal-; la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a Menorca i als menorquins; la col·lecció de música menorquina, dedicada a recopilar documents musicals de l’illa; l’arxiu fotogràfic i audiovisual, i, finalment, nombroses publicacions.
Enllaç web: Fundació Rubió i Tudurí
(Manacor, Mallorca, 1999 – )
Fundació. Creada per l’ajuntament, amb la finalitat de difondre la figura i l’obra d’Antoni Maria Alcover i Sureda.
Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines.
A la junta rectora hi participen representants dels familiars del mossèn i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears: la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 