(Illes Balears ?, segle XVIII)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca cap a mitjan segle XVIII. És autor de música religiosa.
Se’n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu.
(Illes Balears ?, segle XVIII)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca cap a mitjan segle XVIII. És autor de música religiosa.
Se’n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu.
(Illes Balears, 1430 – després 1500)
Escriptor. En la seva joventut fou secretari d’Alfons IV el Magnànim.
És autor de les obres Commentaria super artem Raymundi Lullii i Summa veritatis Rosarium.
(Illes Balears, segle XV – 1476)
Escriptor. És documentat des del 1440. Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli Il Panormita, i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics.
En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre de 1467 davant el consell de Mallorca i d’una traducció, molt al peu de la lletra i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450.
En el seu pròleg, fa una breu exposició sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar i hi cita amb elogi Dante, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaud Daniel (que considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor. És autor del tractat Summa vitulina, segons Gregori Maians, i de diverses poesies.
Era membre de l’Acadèmia de la Gaia Ciència de Tolosa.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Escultor. Dues estàtues seves, que representaven genis, havien estat al Born de Palma.
Té dos caps conservats a la Llotja de Barcelona.
(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. És autor de la narració en vers intitulada La faula, en què explica un llarg viatge on arriba a una illa on troba el rei Artur assistit per la fada Morgana. Amb aquesta obra es donà a conèixer l’evolució de les llegendes del rei Artur i les divulgacions de la Matèria de Bretanya a Catalunya.
Es caracteritza per conservar la tradició siciliana sobre el rei Artur, i té, sota una visió fantàstica, una intenció moralitzadora i de crítica social.
(Illes Balears, segle XVII)
Pintor. Autor d’una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi (església de Mont-sion, de Palma de Mallorca), datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa.
(Illes Balears, segle XVII – després 1687)
Arquitecte i decorador. Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de Palma de Mallorca, puix que se’l sap autor del notable ràfec que la corona (1680), caracteritzat per la decoració manierista.
Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles.
(Illes Balears, segle XVII – vers 1746)
Cronista. Fill del també cronista Joan Torrella i Ballester.
Escriví Mallorca se rinde al archiduque de Austria Carlos III i Mallorca sometida al rey don Felipe V de Borbón, inèdites.
(Illes Balears, segle XIV – després 1348)
Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291).
Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.