Arxiu d'etiquetes: humanistes

Perpinyà, Pere Joan -humanista-

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1530 – París, França, 28 octubre 1566)

Humanista i jesuïta. Fou professor de retòrica als col·legis de l’orde a Lisboa, Coimbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió.

Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma.

Pax i Sureda, Nicolau de

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Ramon Llull a la Universitat d’Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros.

Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món.

Palmireno, Llorenç

5 Respostes

(Alcanyís, Aragó, 1524 – València, 1 juny 1579)

Humanista. Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València (1561-79), on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris.

D’entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diverses vegades, que propugnen la utilització de textos ciceronians depurats com De vera et facili imitatione Ciceronis (1560), El estudioso de la aldea (1568), El latino de repente (1573), la seva Rhetorica (1567) en quatre parts, que inclou diversos fragments de comèdies per a ésser representades pels deixebles, el Vocabulario del humanista (1569), obra lexicogràfica amb veus al·lusives a animals, plantes, monedes, metalls, etc, amb equivalències llatines, castellanes i catalanes. La seva dissertació Campi eloquentiae (1573) marca la plenitud del llatí ciceronià.

Traduí al castellà les Elegantiae de Paulo Manucio, refoses i publicades el 1616 i traduïdes posteriorment (1679) al català. El 1563 actuà com a garant de l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el seu procés inquisitorial.

Palma de Fontes, Cosme

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI)

Humanista. Fill de Gabriel Palma de Fontes. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit; aconsellà al rei que fes retornar a la Península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes.

L’any següent era nomenat el primer canonge lectoral de la recentment creada diòcesi d’Oriola.

Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial.

Novatores

Deixa un comentari

(València, finals segle XVII – inici segle XVIII)

Moviment d’idees. Es produí a València i d’altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d’una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat.

Els valencians “novatores” més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment pre-il·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d’institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.

Moragues, Andreu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1631)

Humanista i jesuïta. Doctor en teologia, ensenyà humanitats al col·legi de Montsó de Palma de Mallorca. Fou molt conegut com a predicador.

Autor de diverses poesies, entre les seves obres hi ha: Elegiaca poemata (1605), i les inèdites Tratado de prosadía, Lucubrationes manuscriptae in sacram scripturam incoatae, Vida, virtudes y milagros de la V. M. Sor Catalina Tomás, Deffensionis Lullianae Regestum et Chronographia, que conté tota la genealogia de Ramon Llull, etc. Lliurà diversos materials a Escoto per a l’obra Hispania illustrata.

Moles i Garcia, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Metge. Era nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV.

Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).

El seu germà fou Gaspar Moles i Garcia  (València, s XVII)  Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).

Mariner d’Alagó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 18 febrer 1571 – Madrid, 1 maig 1642)

Humanista. Poeta en llatí i en grec, d’una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d’El Escorial.

La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d’Amor d’Ausiàs Marc.

Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià.

Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n’han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l’imperi peruà, en llatí.

Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.

Lluís Vives *

Deixa un comentari

Veure> Joan Lluís Vives i Marc  (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).

Lledesma, Miquel Jeroni

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1547)

(o Ledesma)  Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l’ensenyament influït per les idees erasmistes.

Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547).