(Horta)
Antic nom del castell del Puig de Santa Maria.
(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)
Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.
El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.
Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.
El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.
Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.
Sector de l’horta. Segons les ordenances de la sèquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa.
És separat dels Deserts d’Avall pel barranc de Carraixet.
Sector de l’horta, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.
Era anomenat antigament la Gran Foia, i Foios n’era l’únic nucli de població.
(o Cúiper) Llogaret. Fundat com a colònia agrícola.
L’església (els Desemparats) és del segle XVIII.
Veure> Cúper (llogaret).
Barri que, juntament amb el Moratall, forma el lloc de la Pobla de Farnals, fins al 1608 del terme del Puig de Santa Maria.
Actualment el poble de la Pobla és designat també amb aquest nom.
Barri de la ciutat, format extramurs, a l’antic camí ral a Xàtiva i a Alacant. L’església parroquial és dedicada al Crist.
Li donà nom l’antiga creu de terme, gòtica, situada a la fi del carrer de Sant Vicent, coberta per una edícula en 1432-35, i restaurada el 1898.
Forma gairebé un sol nucli amb el barri de la Torre.
Barri de la ciutat, format per coves, a ponent de la vila.
Dades dels Països Catalans 