(Horta)
Sèquia de la comarca, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo; acaba el seu recorregut prop de l’Albufera. Rega 5.500 ha d’arrossars.
La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls.
Santuari (Santa Maria de l’Olivar), on es venera la imatge d’aquesta marededéu trobada.
El 1537 s’hi establí un convent de mínims, fins al 1835, i el 1877 un de monges oblates. L’església fou renovada el 1731.
Masia i antic llogaret, al límit occidental del terme.
Correspon a una antiga alqueria islàmica.
(Manises, Horta, 3 novembre 1967 – )
(MCM) Museu. Format a partir del llegat Casanova-Sanchis, fou reformat el 1983. Exposa una àmplia mostra de ceràmica de Manises, complementada amb objectes ceràmics d’altres punts del País Valencià que intercanviaren influències amb aquesta població.
La ceràmica més antiga que hom conserva en aquest museu és del segle XIV. Les col·leccions arriben fins a la ceràmica artística actual.
Enllaç web: Museu de Ceràmica de Manises
Veure> el Mas de Moròder (caseria).
Barri de la ciutat, on residia la població morisca fins a l’expulsió.
Hi hagué el primitiu castell senyorial dels barons de Mislata i la Moreria, i es mantingué independent de Mislata fins al segle XVIII.
Barri de la població, un dels nuclis sorgits en l’antiga alqueria de Farnals.
Probablement havia estat habitat per moriscs.
(País Valencià, segle XVIII – )
Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.
Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar.
Antic poble, amb el nucli urbà actualment unit al de Bonrepòs.
Lloc de moriscs (23 focs el 1602) de la fillola de Benaguasil, la seva mesquita esdevingué església de Tots Sants i després santuari de Sant Joan Baptista; depengué eclesiàsticament de Carpesa i, des del 1574, de Bonrepòs.
(o santuari dels Peixets) Santuari, situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar.
La tradició assenyala que esdevingué el fet prodigiós dit el Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havia caigut al rector del poble quan anava a extremunciar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia.
Dades dels Països Catalans 