(Toledo, Castella, 23 setembre 1436)
Tractat signat entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l’anomenada Guerra dels Infants d’Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella).
Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Noble. Era fill de Ramon de Santapau, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel.
Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada.
(Salamanca, Castella, 24 novembre 1505)
Acord signat entre Ferran II de Catalunya, Joana I de Catalunya i Felip I de Castella, en virtut del qual es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó. Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat.
La mort d’Isabel la Catòlica (1504) i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana (afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria) amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran.
Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França (tractat de Blois, 1509) i es casà amb Germana de Foix. Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà a la concòrdia de Salamanca.
(Majano, Castella?, 16 juliol 1430)
Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d’Alfons IV en els afers de Castella.
(Deza, Sòria, Castella, 13 maig 1361 – Terrer, Calataiud, Aragó, 14 maig 1361)
(o Deça) Acord entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, gestionat per Bernat II de Cabrera, pel qual s’establia una concòrdia general; només en quedaven exclosos els infants Ferran i Enric de Trastàmara, com a vassalls infidels del rei castellà.
L’atac de Pere I de Castella a Calataiud (1362) féu recomençar, però, la guerra.
(Baiona, França, 23 abril 1463)
Resolució donada per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat.
Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre’s a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II.
La sentència que fou admesa a Castella (29 d’abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l’havia feta necessària.
Dades dels Països Catalans 