Arxiu d'etiquetes: guerra Successió

Montjuïc, batalla de (1705)

(Barcelona, 14 setembre 1705)

Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.

El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.

El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).

Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

Molins, Jaume -militar, s. XVIII-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió.

En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.

El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.

Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.

Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.

Miquelets, guerra dels -1712/14-

(Maestrat, 1712 – 1714)

Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella.

El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s’apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l’arxiduc Carles que s’hi trobaven.

Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres.

Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d’Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.

Mestres, Jaume

(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.

El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.

A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.

Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià de Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc.

Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.

Magrinyà, Lluís de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Continuà lluitant durant el 1713-14.

Fou lloctinent del coronel Antoni Vidal, amb el qual participà en les nombroses accions contra els borbònics, entre les quals destaca la batalla de Vila-rodona (Alt Camp), el 5 d’abril de 1714.

El seu coronel morí a la fi d’agost combatent al castell de Falset i fou nomenat cap de les forces que operaven per aquella part.

Durant els pocs dies que dugué el comandament i abans de la capitulació general de setembre, encara destrossà un comboi enemic, amb mort del coronel que el manava.

Magarola i Descatllar, Vicenç de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller.

Com a delegat de la Generalitat a Lleida, rebé Felip V l’any 1701. Els abusos de l’administració borbònica el van fer decantar a favor dels austriacistes.

El 1706 resistí com a capità de la Coronela el primer setge de Barcelona.

Formà part de la Junta de Braços (1713) i del Consell de Cent (1713).

Ferit l’11 de setembre de 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Macip, Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)

Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità.

Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de setembre de 1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca.

Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.

Macip, Josep

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió.

En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics.

Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5 d’agost de 1714 participà a l’atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenguent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de la ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir.

Morí en aquesta lluita.