Arxiu d'etiquetes: Grècia

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Probablement fill de l’homònim. Fou figura destacada de la Companyia d’Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de la ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner.

Aquest, a la seva Crònica, li diu Guillemó, segurament perquè era jove i per distingir-lo del seu pare.

Siscar, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1305)

Cavaller. Participà a l’expedició a Orient. El 1305, després de l’assassinat de Roger de Flor, fou encarregat per Berenguer d’Entença, esdevingut cap de la Companyia, perquè anés a Constantinoble i lliurés la declaració de guerra contra l’Imperi. De tornada, a Redeston, fou detingut i esquarterat per ordre de l’emperador.

La Crònica de Muntaner l’anomena només pel cognom. Es probable que es digués Guillem i que fos el pare del seu homònim, a qui Muntaner deià Guillemó per no confondre.

Sesfàbregues, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cosí germà de Ramon Muntaner. Potser compartí amb ell l’expedició a Orient. L’acompanyà a la difícil campanya per pacificar Gerba (1309).

Assegurada l’illa, Muntaner anà a València per casar-se i el deixà governant les illes Quèrquens, anex de Gerba, durant la seva absència (1311).

Savall, Bernat

1 Resposta

(Grècia, segle XIV)

Ciutadà de Neopàtria. Personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria.

De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l’eventual oposició de Savall.

El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill.

Fou el pare d’Andreu Savall  (Grècia, segle XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d’aquest ducat caigueren en poder dels grecs.

Sarrovira, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV)

Noble de la Grècia catalana. Era capità del castell de Salona.

Fou un dels elements més notables del partit que donà a Pere III el Cerimoniós la sobirania directa sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria (1380).

El rei el nomenà (1381) entre els primers cavallers del nou orde de Sant Jordi, amb residència al castell grec de la Livàdia.

Sant Martí, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1307)

Oncle i company d’armes de Bernat de Rocafort a l’expedició a Orient.

Pel juny de 1307, amb el seu nebot menor Asbert de Rocafort, matà a llançades el noble Vila de Nestos.

Dalmau morí poques setmanes després, de malaltia.

Sant Jordi de Levàdia, orde de

1 Resposta

(Grècia, 1382 – ? )

Orde militar, creat a la Grècia catalana pel rei Pere III.

Devia ésser una mera prolongació de l’orde dels cavallers de Sant Jordi d’Alfama que tingué la seva seu al castell de Levàdia.

Sant Jordi ! -crit guerrer-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Crit de guerra emprat dels combatents catalans a l’edat mitjana.

La Crònica de la Morea l’esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís (1311).

Salona, comtat de

10 Respostes

(Grècia, 1311 – 1394)

(o de la Sola) Territori, prop del mont Parnàs, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó.

Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó. Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el 1394.

El 1402 Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs, reconquerí Salona i el 1404 la cedí als cavallers de l’orde de Sant Joan.

Roudor, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller de la Companyia Catalana d’Orient. Originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat. El seu nom apareix també com a Berenguer.

Era a Adrianopòlis quan Roger de Flor hi fou assassinat (1305). Dels mil-trescents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Guillem de Tous foren els únics supervivents. Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida.

Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema.