Eren fills de Joan Montaner.
Joan Montaner i Upe (Roma, Itàlia, 1716 – Palma de Mallorca, 1774) Pintor i gravador. Es traslladà a Palma de Mallorca en morir el seu pare, i ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1760. Fou pare de Joan Montaner i Cladera.
Llorenç Montaner i Upe (Roma, Itàlia, s XVIII – Palma de Mallorca, 1768) Gravador. Fou actiu a Barcelona entre els anys 1727 i 1730. Fou el pare de Francesc, Joan i Josep Montaner i Moner.
Eren fills de Llorenç Montaner i Upe.
Francesc Montaner i Moner (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, segle XVIII) Gravador. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l’Academia de San Fernando.
Joan Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i gravador. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.
Josep Montaner i Moner (Illes Balears, segle XVIII – Madrid, 1788) Gravador. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Antoni Despuig (1785). S’establí a Madrid i fou membre de l’Academia de San Fernando.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Gravador i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Palma. Pertanyia a la família dels artistes del seu cognom.
La seva activitat com a gravador no fou gaire intensa.
(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)
Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.
De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.
Francesc Montaner (Palma de Mallorca, segle XIX) Pintor i gravador. Fou mestre de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.
Hipòlit Montaner (Catalunya, segle XVII) Jurista. Escriví unes addicions a una obra d’Antoni Oliba.
Joan Montaner (Illes Balears, segle XVII – Roma, Itàlia, segle XVII) Pintor. Estudià a Roma, on s’establí. Fou el pare dels germans Montaner i Upe.
(París, França, 14 març 1856 – Cornellà de Conflent, Conflent, 26 novembre 1929)
Pintor i xilògraf. Fou conseller i apoderat de Paul Gauguin, al qual ajudà econòmicament, li comprà obres i mantingué una interessant correspondència.
S’establí al Rosselló i participà en l’exposició d’artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al Museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i a París.
(València, 26 març 1736 – 25 febrer 1806)
Gravador. Fill de l’impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l’Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765.
Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l’infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats, com el del P. Tosca i els de Carles III, Josep Berni i Català i Carles IV, entre altres.
(Palma de Mallorca, 19 octubre 1844 – Madrid, 18 novembre 1926)
Gravador i pintor. Germà d’Antoni, Francesc, Gabriel i Miquel. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid.
Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.
(l’Alcora, Alcalatén, 1770 – segle XIX)
Pintor i gravador. Participà a diversos concursos de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València, concretament els anys 1792, 1795 i 1798.
(València, 1628 – Països Baixos, 1691/94)
Gravador i pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei.
Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d’Innocent XI.
Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d’anatomia, que deixà inacabada.
Dades dels Països Catalans 