Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Roda, Joan Antoni *

Veure> Joan Antoni Rodríguez-Roda i Compareid (pintor i gravador valencià, 1921-2003).

Roca i Sallent, Antoni

(Barcelona, 1813/14 – Barcelona, 10 maig 1864)

Gravador. Format a Llotja. Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps.

Treballà per a editorials de Barcelona (il·lustrà obres com la Història de Catalunya de Víctor Balaguer), de Madrid i de París. Difongué les obres de Lluís Rigalt.

Fou un dels pioners de la daguerrotípia.

Roca i Alemany, Josep

(Ripollet, Vallès Occidental, 1865 – Barcelona, 1937)

Gravador al burí. Amplià estudis treballant a París i a Berlín, on adquirí un domini ple del burí, bé gravant el bronze, bé descrivint incisions decoratives en relligadures de pell, interpretant sovint esbossos originals de Josep Triadó o d’altres artistes.

S’especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial. Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat. Excel·lí així mateix en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors.

Fou premiat a diverses exposicions nacionals i internacionals.

Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà a la “Revista Gràfica”, el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb un breu article.

Rigol i Fornaguera, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 4 octubre 1897 – 7 agost 1986)

Dibuixant, gravador i pintor. Rebesnét de Miquel Rigol (Pierola, Anoia 1778 — Piera?, Anoia d 1823), un dels herois de la batalla del Bruc.

Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid. Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les col·leccions museístiques terrassenques.

El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa.

Rifà i Benet, Joan

(Torelló, Osona, 10 març 1926 – Barcelona, 20 juliol 2009)

Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956).

S’interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974.

Aquestes són obres d’elaboració minuciosa, amb temàtiques d’aparença simbolista protagonitzada per la figura humana.

Ha conreat també el gravat. Fou membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París.

Riera i Toyos, Amèlia

(Barcelona, 28 gener 1928 – 28 desembre 2019)

Pintora i gravadora. Provinent de l’informalisme.

Les gammes negres i la nota tràgica de les seves obres la menaren a realitzar un tipus de composició lligada al simbolisme de la mort i totes les seves referències. Amb temes i materials fúnebres, basteix un món adés romàntic, adés truculent.

Ha estat una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d’Art Actual i formà part de l’equip promotor dels Cicles d’Art d’Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats posteriorment MAN (Mostra d’Art Nou).

Riera i Moliner, Ramon

(Barcelona, 1875 – 1937)

Litògraf i dibuixant. Continuà el negoci familiar de litografia. Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell i del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita “Il Tiberio”, de la qual fou fundador i principal animador.

Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en “L’Esquella de la Torratxa” entre el 1895 i el 1903. Practicà un humorisme dins la línia de Lo Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué.

Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el dibuix.

Ribas i Planas, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 1850 – Barcelona, 1923)

Gravador. Deixeble de Francesc Brangulí i Royo.

Al principi conreà la litografia i després destacà com a gravador de retrats i col·laborà en “El Noticiero Universal”, “Bibliofilia”, etc. Entre altres obres, gravà la il·lustració de les poesies de Frederic Soler Pitarra.

Fou professor de gravat al boix a l’Institut Català de les Arts del Llibre.

Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps.

Riba i Bracons, Antoni

(Barcelona, 1886 – 1954)

Dibuixant i gravador. Fill d’Antoni Riba i Garcia i germà de Carles.

Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on fou professor des del 1939.

Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana (1929). Participà a diverses col·lectives a l’estranger. Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona (1936).

Com a dibuixant col·laborà a diverses publicacions.

Raventós i Torras, Maria Assumpció

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, maig 1930 – )

Pintora, gravadora i tapissera. Ha participat en diverses exposicions col·lectives internacionals.

Entre altres premis ha obtingut la medalla d’or de Belles Arts (1962) i una primera medalla a l’Exposició d’Artistes Gravadors, a Madrid (1966).

S’ha dedicat també a la creació de tapissos, d’una gran originalitat artística.