Poble (131 m alt) i centre del municipi, situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja el segle XIV. El lloc formà part de la batllia forana de Girona.
Modernament l’empresa Torras Hostench hi ha construït un barri per als treballadors.
(Vilablareix, Gironès)
Antiga església, situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló.
Havia estat propietat de l’orde del Temple. És esmentada encara el 1772.
En resta només el campanar.
(Girona, Gironès)
(o Santa Eulàlia de Costa) Antiga parròquia de la ciutat, que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants.
A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada. N’era sufragània l’església de Campdorà.
Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta.
(Girona, Gironès)
Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l’actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l’oest del centre urbà.
Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest).
Indústria tèxtil, d’arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de braus de Girona.
(Girona, juny 1809 – desembre 1809)
Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy.
Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes.
(Sant Gregori, Gironès)
Santuari, dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori.
L’actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus.
Al costat de l’església hi ha una albergueria.
(o Sant Ponç de Talaià) Poble i actual barri de la ciutat, a l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontajau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat.
Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià.
Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.
(Girona, Gironès)
Barri residencial, situat al sud-oest de la ciutat.
Tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars.
Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri.
(Sant Gregori, Gironès)
(o Sant Medir de Cartellà) Poble (216 m alt), al nord del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d’Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer. Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al segle XVIII. Era del patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer.
Hi ha el monestir de Cadins.
(Quart d’Onyar, Gironès)
Poble (356 m alt), situat als vessants meridionals de la serra de Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial.
Dades dels Països Catalans 