(Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)
Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.
Xocainet, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Gilet
Venta de Montalt, la
Caseria, sobre l’antic camí d’Aragó.
Sant Esperit
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu.
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai.
El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501.
Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme.
El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690 l’església actual. A la fi del segle XVIII el convent fou cedit per a seminari de missioners franciscans i ampliat amb l’hostatgeria i altres edificacions.
Durant la guerra del Francès (1811-13) fou hospital de sang, i exclaustrat i espoliat el 1835. Els franciscans hi retornaren el 1878, restauraren el convent i l’església i edificaren l’ermita neogòtica dels Desemparats i altres edificis, que configuren l’actual estructura del convent, on no resten gaires elements de valor artístic o arqueològic.
És un lloc de devoció popular i de concentració folklòrica i festiva: el romiatge de la festa de Sant Francesc (4 octubre) aplega gent de la comarca, de l’Horta i del Camp de Túria.
Toliu, vall de
Nom que tenia els segles XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit.
Gilet (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,28 km2, 83 m alt, 3.327 hab (2014)
Situat, en la seva major part, a la dreta del Palància i accidentat per la serres de Garbí i, al sector meridional i occidental, per la Calderona, coberta per boscs de pins, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit; a l’oest de Sagunt.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (garrofers, vinya, oliveres, ametllers i cereals) i també de regadiu, alimentat amb aigua del Palància per mitjà de la sèquia major de Morvedre, i que produeix principalment tarongers i arbres fruiters. Hi té tradició l’apicultura. Centre d’algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Palància; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Antoni, construïda al segle XVIII. Té estació de ferrocarril. Fou de la senyoria dels marquesos de Llançol.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 