(Ador / Gandia, Safor)
(o la Marxuquera) Enclavament (3,53 km2) i caseria, que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia, disseminada per una ampla plana de secà.
Sèquia de l’horta, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia. Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant.
Barri del Grau de Gandia, situat vora la sèquia d’entrada. Es formà al voltant d’un llavador o rentador per a la llana.
Barri marítim, situat vora la desembocadura del riu d’Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca.
El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.
Església major de la ciutat, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.
Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII; a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet.
El 1499 la duquesa María Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en col·legiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial (amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San Leocadio, desaparegut).
La comunitat es componia a la fi del segle XVI, de catorze dignitats, presidides per un abat, mitrat per privilegi de Pau III, i de trenta-set beneficiats.
Amb el concordat del 1851 desaparegué com a col·legiata, però fou restaurada el 1907. Durant la guerra civil de 1936-39 fou parcialment destruïda.
(Gandia / Palma de Gandia, Safor)
(o Creu del Mestre Pau) Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera, al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.
Caseria, a la costa, al nord del Grau de Gandia, vora el petit estany que porta el mateix nom.
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
Del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la sèquia reial d’Alcoi.
Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l’actual el 1962, del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies.
L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.
Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l’actual el 1965.
Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l’annex d’Alcodar.
L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.
Dades dels Països Catalans 