(o la Bulella) Antic castell, construït al segle XII. Fou venut el 1287 per Pere de Fullà al prior de Cornellà de Conflent, que hi establí una pabordia; la base de la torre mestra fou convertida en església de Sant Bartomeu.
La pabordia perdurà fins al segle XV.
Santuari de la Mare de Déu de Vida, en un coster que domina, per l’esquerra, la vall de la Tet, damunt Vilafranca de Conflent.
És l’antic monestir de Sant Pere de la Roca.
(o de Baix) Veïnat, al nord del cap del municipi, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia.
Església i casa monàstica, situada sobre la població, al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.
Existia ja el 1060. El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca de Conflent, regit per donats d’ambdós sexes. El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges.
El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà. Després de la secularització (1592) continuà essent una dependència teòrica de la col·legiata de Cornellà.
L’església, romànica, fou restaurada el 1627. Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de dedicat a santa Maria de Vida, que començà a canviar la denominació de la capella.
Fou desafectada el 1791, i els seus retaules traslladats a la parroquial de Vilafranca. Es restaurà l’església i el culte el 1855, amb motiu del còlera de l’any anterior, sota el títol exclusiu de Santa Maria de Vida.
Antiga església, esmentada ja el 1025, al límit amb el terme de Cornellà de Conflent, de la qual només hi ha restes de l’absis.
(o veïnat d’Amunt) Llogaret, a l’esquerra de la riera de Saorra.
L’església de Sant Joan, romànica (construïda, però, el segle XIV), conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà (mort el 1335).
És esmentat ja el 1051.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)
(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.
Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.
El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.
Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.
(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)
Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.
Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.
Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.
Dades dels Països Catalans 