(Barcelona, 23 octubre 1886 – 30 gener 1970)
Polític i financer. Segon baró de Viver.
Membre de la Unión Monárquica Nacional, el 1920 fou regidor de Barcelona.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà la conselleria de Cultura de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec des d’on portà a terme una àrdua campanya contra la Mancomunitat mateixa; i fou nomenat, per reial ordre, alcalde de Barcelona (1924-30).
Durant la seva gestió es realitzà l’Exposició Internacional del 1929.
(Catalunya, segle XIX – 1885)
Financer.
A nom seu fou atorgada, el 1843, la concessió del primer ferrocarril del país, el de Barcelona a Mataró, propugnat en bona part pel més famós Biada. L’obra, inaugurada el 1848, costaria uns cinc milions de pessetes.
(Barcelona, 15 gener 1851 – Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 juliol 1929)
Financer i polític. Gran d’Espanya, fou també comte de Serra, de Sant Iscle i de Torroella de Montgrí, i marquès de Robert.
President de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, milità al partit conservador.
Fou senador i diputat a corts els anys 1891, 1901, 1903, 1905 i 1907. Aquest darrer any renuncià a la seva acta, a causa de la victòria electoral de Solidaritat Catalana.
(Barcelona, 1790 – París, França, 1881)
Financer. De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III.
Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts. El 1833 fou fet marqués de Casa Riera.
Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel.
(Reus, Baix Camp, 1 març 1893 – Barcelona, 9 octubre 1965)
Financer i escriptor. Germà d’Eduard i de Josep.
Formà part del grup modernista de Reus, entorn dels germans Vidal, i publicà obres de teatre, com Maria Agna (1907) i El cego Simó (1913).
Intervingué en el Banc de Catalunya com a promotor.
Escriví al “Diario de Barcelona”, fou mecenes d’escriptors i d’estudiosos de l’alguerès durant la postguerra i publicà Escritos (1956), de caire sobretot econòmic.
(Barcelona, 1884 – Reus, Baix Camp, 4 febrer 1939)
Polític i financer. Germà de Francesc i de Josep. De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista “La Alarma” (1901).
Posteriorment fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista (1906) i després de la UFNR. Redactor del periòdic “Foment”, fou també regidor de Barcelona en 1912-15.
El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny de 1920 i del qual fou nomenat vice-president.
Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries, que treballava amb petroli cru procedent de Veneçuela, i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial, com fusta i cafè.
Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola, preconitzà la formació d’un banc de bancs, o banc central, per a l’economia catalana.
Publicà Petites notes sobre la Banca en el present i en l’avenir (1918) i La llei d’ordenació bancària (1922).
(Girona, 15 maig 1815 – Barcelona, 2 gener 1901)
Financer i polític. El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona.
Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici.
Publicà obres de temes econòmics com El contrabando por Gibralta (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).
(Barcelona, 1845 – Piera, Anoia, 1908)
Escriptor i financer. Era redactor de “La Renaixença” i col·laborà a “La Gramalla”, “La Rondalla” i “La Bandera Catalana”.
Fou un dels fundadors del setmanari “La Cucurulla Roja”, de l’associació Jove Catalunya i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Promogué l’entitat cultural La Protecció Literària, destinada a afavorir el llibre català. El 1885 actuà de mantenidor als Jocs Florals de Barcelona.
És autor del volum de proses costumistes Del Natural, així com de diverses poesies.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1833 – 1904)
Pintor i financer. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell.
Fou deixeble de Josep Margalef i pintor de temes casolans i religiosos d’un realisme detallista i clar.
Germà de Frederic Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – segle XX) Pintor i llicenciat en dret. Fou, com el seu germà Antoni, deixeble de Josep Margalef.
(Tàrrega, Urgell, vers 1300 – 1370)
Financer, dirigent i poeta jueu. Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348.
Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva.
Compongué en hebreu una col·lecció de 58 sentències morals ritmades (impreses a Venècia el 1618) i algunes poesies religioses.
En català escriví un poema moral, que s’ha perdut (com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial).
No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums.
Dades dels Països Catalans 