Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Oms, Francesc d’ -varis-

1 Resposta

Francesc d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.

Francesc d’Oms  (Illes Balears, segle XV – 1440)  Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.

Francesc d’Oms  (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII)  Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.

Oliver i Nadal, Antoni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1770 – Palma de Mallorca, 1842)

Advocat i filòsof. Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Palma de Mallorca, on rebé el títol de doctor (1794). Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí.

Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión (1813) i diversos sil·labaris (1836) i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos.

Olesa i Sanglada, Jaume d’

4 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)

Filòsof i poeta en llatí i català. Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Domènec. Era doctor en jurisprudència. Fou jurat de Palma en 1493, 1500, 1504 i 1509.

Concorregué als certàmens poètics de València de 1474 i 1486, amb els poemas Triumphes de Nostra Dama i Obra de la Incarnació, respectivament. També són de caràcter religiós les seves Devotes scientífiques cobles i algunes poesies adreçades a Ferrando Dies. Aguiló, estudiós de la figura d’aquest escriptor, li assigna encara el Spill o bé viure et de bé confessar i la Adoració de les cinc plagues de Jesucrist, estampades a València en 1515.

Olesa escriví a més un Liber de lege cristiana et de ejus excellentia (1518). Podrien ser seves dues poesies religioses manuscrites com a afegit als folis en blanc d’un còdex que es troba a Florència, i del qual consta el propietari: Jaume dOlesa mort el 1443, de qui el poeta i homònim podia haver heretat el llibre.

L’obra d’Olesa és d’una qualitat poètica més aviat escassa, per bé que el nombre d’obres conegudes demostra la seva vocació per les lletres.

Era pare de:

  • Miquel d’Olesa i Santmartí  (Palma de Mallorca, segle XV – 1543)  Lul·lista. És autor del llibre De salutis contemplatione. Li són atribuïts uns comentaris a l’obra de Ramon Llull.
  • Francesc d’Olesa i Santamartí (Palma de Mallorca, vers 1480 – 1550)  Preceptista i poeta. Autor de l’Obra del menyspreu del món en cobles (1540), de valor més original que l’Art de trobar (1538), resum i repetició de preceptes gramaticals i poètics de l’escola trobadoresca que posa en evidència la decadència creixent del català al segle XVI. Fou el pare de:
    • Jaume d’Olesa i Santmartí (Illes Balears, 1533 – 1599)  Mestre racional. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fou l’iniciador de la branca dels Ballester d’Olesa, continuada pel seu fill Jaume d’Olesa i Calbó. Fundà un fideïcomís que, per mort de la seva besnéta Caterina d’Olesa i de Berga (Illes Balears, segle XVI – 1638)  passà al seu marit, Albert de Togores i Dameto, comte d’Aiamans i als seus descendents.
      • Rafael d’Olesa i Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – 1581)  Continuà la línia primogènita, dita des d’ell dels Olesa, senyors de Vinagrella, extingida el 1713 per mort de la seva rebesnéta Maria d’Olesa i Sureda (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Muller de Tomàs Burguès de Safortesa i de Veri.

Muñoz i Ferrandis, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Museros, Horta, 12 juny 1745 – Madrid, 19 juliol 1799)

Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l’any 1769.

Per encàrrec de Carles III de Borbó (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i d’altres.

En filosofia fou adversari de l’escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).

Miquel de Petra *

Deixa un comentari

Nom de religió de Miquel Ribot i Serra  (eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte mallorquí, 1741-1803).

Menahem ben Abraham Bonafos

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

(dit Bonafós Abraham)  Filòsof jueu.

Redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi. Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides.

Maura i Gelabert, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 maig 1841 – Oriola, Baix Segura, 24 gener 1910)

Filòsof lul·lista i sacerdot. El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola, però deu l’anomenada al seu lul·lisme. Sostenia que s’havien d’extreure coneixements de l’obra lul·liana per tal d’enriquir el neoescolasticisme.

Molt influent en la “Revista Luliana” (1901-05), cal remarcar, entre els treballs que publicà, Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, que veié la llum al “Museo Balear” l’any 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R. Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904).

També són remarcables les pastorals Sobre la democracia cristiana i Sobre la cuestión social.

Mas, Dídac

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 6 juliol 1608)

Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d’estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València.

És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus… (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d’altres.

Marí i Ribas, Bartomeu

Deixa un comentari

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1966 – )

Filòsof i promotor cultural. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona.

Conservador a l’IVAM de València (1990-96), on ha presentat exposicions dedicades a diversos artistes.

Director del Witte and With Center for Contemporany Art a Rotterdam, des del 1996.

Maimó i Ribes, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775)

Filòsof il·lustrat i jurista. Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort. Seguidor del pensament de Locke i Condillac, s’oposà al del pare Isla.

Autor de la traducció del Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia (1760), del portuguès Barbadinho. És autor també d’alguns tractats de dret.