Arxiu d'etiquetes: Fenolleda

Viver, el (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,89 km2, 440 m alt, 90 hab (2012)

(occ: Lo Vivièr; fr: Le Vivier) Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar.

La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat.

El poble s’assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver; l’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

Virà (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 12,96 km2, 668 m alt, 29 hab (2012)

(fr: Vira)  Situat a la zona de llengua occitana, al peu de les Corberes, afluent de l’Adasig, i drenat també per la ribera de Boixavila i la riera de Virà (que devallà del coll de l’Espinàs), les quals s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa. Gran part del terme és boscada, especialment al sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boixavila (el 60% del terme), on hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà.

La superfície agrícola és només el 4% del territori, amb pastures i farratge, cereals, vinya, arbres fruiters i patates. Explotació forestal. Ramaderia (bestiar oví i cabrum). En procés de despoblament.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la riera de Virà, i constitueix un petit agrupament de cases, centrades per l’església parroquial de Santa Creu.

Trillà (Fenolleda)

1 Resposta

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,96 km2, 401 m alt, 62 hab (2012)

(occ: Trilhà, fr. Trilla) De llengua occitana. Situat a la vall d’Aglí, a prop de l’aiguabarreig amb l’Adasig, estès entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló i el riu, limit septentrional del terme. El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar.

L’agricultura ocupa les poques terres disponibles, amb conreus destinats bàsicament a la vinya; hi ha petites extensions dedicades a les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges. Hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior. El cens ramader és nul. Lloc de segones residències. Explotació forestal. Des del segle XIX la població està en continu descens.

El poble, situat damunt un serrat que separa les conques de l’Aglí i de l’Adasig, és presidit per l’església parroquial de Santa Maria.

Trevillac (Fenolleda)

8 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,24 km2, 540 m alt, 134 hab (2012)

(fr: Trévillach) Situat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Conflent, comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa i, a l’oest, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig.

L’agricultura, principal activitat econòmica del municipi, està formada per conreus de secà: cereals i vinya (hi ha una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior); també hi ha pastures, farratges, hortalisses i arbres fruiters. Població en descens.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a l’esquerra de la riera de la Craberissa, sota el coll de les Colomines, és format per un agrupament de cases presidit per l’església parroquial de Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, els antics castells de Saquera i de Rocaverd.

El parlar d’aquest territori és de transició cap a l’occità.

Tor de França, la (Fenolleda)

9 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13.94 km2, 120 m alt, 1.059 h (2013)

(o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France) Situat a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper.

La vila és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020.

El parlar de la vila és una transició del català a l’occità.

Caladroer

4 Respostes

(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)

Poble i antic castell (354 m alt), a l’oest del coll de la Batalla.

En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.

Sornià (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013)

(fr: Sournia) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt).

Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d’estiueig.

La vila és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l’església parroquial i les restes del castell de Sornià (del segle XVI, destruït en gran part a l’inici del segle XX); i el Puig de Sornià.

Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d’Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià.

La vall de Sornià és esmentada ja l’any 1020.

Cabanes, les -Fenolleda-

2 Respostes

(Fossa, Fenolleda)

Caseriu situat sota el poble, prop de la riera de Matassa. Hi ha l’ajuntament.

Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)

14 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Fenolleda (Catalunya Nord): 43,90 km2, 267 m alt, 1.872 hab (2013)

(occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles, fr: Saint-Paul-de-Fenouillet) Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l’Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt).

Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola; hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L’industria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica.

La vila és situada a l’esquerra de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, del segle XIV, i de l’antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol.

Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús.

Sant Martí de Fenollet (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 10,72 km2, 440 m alt, 57 hab (2011)

(occ: Sant Martin de Fenolhet; fr: Saint-Martin-de-Fenouillet) Situat al sector de llengua occitana, als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina. Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar.

La superfície agrícola es dominada pel conreu de la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat; també hi ha arbres fruiters (presseguers i albercoquers), hortalisses (carxofes i enciams), pastures i farratge. Hi ha una cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. Mines de feldspat.

El poble és situat a la dreta de la Riberòla.

El municipi també comprèn l’antic terme de Taixac.