(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Circ lacustre, al vessant oriental del Carlit, a la capçalera de la Tet. Llur emissari alimenta la Bullosa.
Sobirans, estanys
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: estanys
Sisqueró
(o Siscaró) Coma, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel senyal de Sisqueró (2.761 m alt) i el pic de Sisqueró (2.630 m alt), entre els quals s’obre la portella de Sisqueró, a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix.
Sant Nazari, estany de
(Rosselló)
Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s’estén al llarg d’una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus.
ep les aigües del riu Rard. També s’anomena estany de Canet.
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç.
Sant Joan des Vergers
(o Sant Joan de Maó) Església, al centre d’una zona de regadiu, al nord-oest de la ciutat, terra endins de la colàrsega del port de Maó, dita els vergers de Sant Joan, antiga zona d’aiguamolls bonificada al segle XVIII pel governador anglès Richard Kane.
Vora l’església hi ha la font de Sant Joan.
Sant Gerber, estany de *
Veure> estany Gerber (estany d’origen glacial).
San Benito
Llogaret, al límit amb el terme d’Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km2 d’extensió, entre el Carroig (est), el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón (oest).
Hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del segle XIX. L’Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.
Salses, estany de
(el Barcarès / Salses / Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló)
Estany, situat al peu de les Corberes, al sud del cap de Leucata. Ocupa una superfície de 8.000 ha i el separa del mar un cordó de sorra.
S’aprofita per a la pesca (anguiles), per a l’extracció de la sal (a causa de la seva salinitat, conseqüència de dues fonts salines vora Salses), i, actualment, s’hi practica també l’esport nàutic, ja que s’ha incrementat l’afluència turística a les platges dels voltants.
Salobrar, es -Campos-
Zona d’aiguamolls i antic golf, al sud de la vila, vora els banys de Sant Joan.
Salenques, vall de les
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).
És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.
Dades dels Països Catalans 