(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 22 setembre 1970 – )
Corredor de bicicleta en la modalitat de trial.
Ha estat cinc vegades campió del món (1986, 1987, 1989, 1990 i 1991).
Arxiu d'etiquetes: esportistes
Pesarrodona i Altimira, Josep
(Sant Salvador de Guardiola, Bages, 1 febrer 1946 – )
Ciclista. Fou professional entre 1971 i 1979.
El seu principal èxit esportiu fou la victòria a la Volta a Espanya de 1976.
En l’edició de 1978 quedà en segona posició.
Palomo i Juez, Víctor
(Barcelona, 25 maig 1948 – Girona, 11 febrer 1985)
Esportista. Estudià dret.
Practicà l’esquí aquàtic, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962. El 1963 guanyà a Banyoles el campionat d’Europa júnior d’eslàlom, i el 1966 a Luxemburg fou primer d’eslàloms i segon de salts al Trofeu Europeu d’Esquí Aquàtic.
A Copenhaguen, el 1969, guanyà el campionat del món d’eslàlom i restà tercer en salts. Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en que li fou concedit l’esquí de plata a Arona (Itàlia).
Passà després a altres esports i s’ha destacat especialment en motorisme, especialitat en que aconseguí el 1976 el campionat mundial (FIM) de 750 cc.
Abandonà la competició el 1981.
Palés i Pon, Josep Maria
(Barcelona, 16 juliol 1963 – )
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar l’any 1971 amb el Club 7 a 9 de Barcelona, després l’any 1981 passà ésser jugador d’equips de fora de Catalunya.
Aconseguí ésser nou vegades campió d’Espanya i fou 350 vegades internacional.
Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Palau Sant Jordi
(Barcelona, 1990)
Poliesportiu. Forma part de l’Anell Olímpic de Montjuïc.
Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals.
Amb una capacitat de 17.000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior.
Orantes i Corral, Manuel
(Granada, Andalusia, 6 febrer 1949 – )
Tennista. Radicat des de nen a Barcelona, fou aplegapilotes al Club de Tennis La Salut, al qual pertanyia.
Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966 i guanyà l’Orange Bowl el 1967, l’any en què també fou campió júnior de Wimbledon i absolut d’Espanya i debutà en l’equip espanyol de Copa Davis.
El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976.
Entre molts altres torneigs guanyà, el 1972, els internacionals d’Itàlia, Bèlgica i Alemanya, i el 1974 fou finalista al Roland Garros de París. El 1975 guanyà el de Forest Hills a Jimmy Connors, i el 1976 el Masters.
L’any 1980 abandonà l’alta competició i es dedicà a l’ensenyament del tennis. En 1986-92 fou capità de l’equip espanyol de Copa Davis.
Once, El
(Barcelona, 24 gener 1945 – 29 gener 1968)
Setmanari esportiu d’humor. Editat en castellà com a continuador de “Xut!”. Creació personal de Valentí Castanys.
Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l’interès del públic per l’esport i especialment pel F.C.Barcelona.
Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d’orientació.
Noguera i Balart, Josep
(Barcelona, 1927 – 6 juny 2001)
Submarinista. Ha estat campió de Catalunya de pesca submarina del 1957 al 1963 i del 1966 al 1973 i subcampió els anys 1964 i 1965.
Campió d’Espanya de pesca submarina (1957, 1958, 1960 i 1962) i subcampió (1966, 1970 i 1972), l’any 1966 fou campió de l’Euro-Àfrica. Campió del món per equips (1958, 1959, 1961 i 1973) i subcampió del món en la modalitat individual l’any 1961.
Des del 1970 és entrenador i seleccionador estatal de pesca submarina. Es retirà l’any 1977.
Entre altres trofeus, té la medalla d’argent de la ciutat de Barcelona i el Trident d’Or de Palerm (Sicília).
Nau dels Esports, La
(Barcelona, 7 octubre 1929 – 3 febrer 1930)
Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari “La Nau”.
Publicà només divuit números. El continuà “La Rambla”.
Concedí una atenció especial al futbol.
Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet
(Barcelona, 1982 – )
Museu monogràfic.
Aplega un fons d’art de temàtica esportiva i en el qual tenen lloc actes que reflecteixen l’ambient cultural derivat de la tradició esportiva catalana.
És situat a la Casa Companys, edifici construït l’any 1911 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que llegà a la Generalitat el seu darrer propietari, el Dr. Melcior Colet, l’any 1982.
Dades dels Països Catalans 