(València, 1757 – Madrid, 1794)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Josep Esteve i Bonet. A Madrid fou acadèmic de mèrit de San Fernando (1787).
Es conserven poques obres seves, entre les quals el classicista Sant Nicolau de les Escuelas Pías del Lavapiés de Madrid.
Hom el creu pare de Josep Piquer i Montserrat i avi de Josep Piquer i Duart.
(València, 30 abril 1883 – Godella, Horta, 10 octubre 1970)
Escultor i pintor. Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench, i germà de Josep. Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas.
El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque, que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València. Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma.
Entre les seves obres, de bronze, marbre o fusta, destaquen Edetana, Flor de València, Tio Quico, L’alcalde de Benifaraig, Roseta, Llevantina, Tors, Obsessió, etc, gairebé totes al Museu de Belles Arts de València.
Conreà també la imatgeria religiosa, i són d’ell també els monuments al seu pare i al mestre Lambert Alonso a Godella i a València, respectivament.
(País Valencià, segle XVI)
Escultor. Era deixeble de Damià Forment. És autor del notable retaule de la vida de sant Mateu.
(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1882 – València, 10 juny 1954)
Ceramista, escultor i joier. Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita. Després produí també camafeus d’ivori i gemmes. Exposà bibelots de ceràmica a València (1925), on obrí una important manufactura.
El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques. El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica. Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians.
Fou el pare d’Antoni Peyró i Llop (València, 1909 – ? ) Ceramista. Continuà el taller del seu pare.
(Catarroja, Horta, 1936 – 1 abril 2013)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i, més tard, a Alemanya. Ha exposat individualment i col·lectivament a Espanya i a l’estranger.
Ha estat distingit amb nombrosos premis com el Senyera (1967), de l’ajuntament de València, i la medalla d’or al IX Saló de Març (1968), també a València.
Especialitzat en el treball del ferro, el cristall i la pedra artificial, ha evolucionat cap a un realisme proper al pop.
(País Valencià, 1757 – 1816)
Escultor. Deixeble de Josep Esteve i Bonet, a València, establí el seu obrador a Alcoi. Conreà principalment l’escultura religiosa, amb un estil classicista acadèmic.
Obrà les imatges de Nostra Senyora del Patrocini i de Sant Josep per a l’altar major de Santa Maria, d’Alcoi, l’altar major de l’església de Benilloba, la Transfiguració, per a la parròquia del Salvador, de València, i la part escultòrica de l’altar on es col·locà la Cena de Ribalta, al Col·legi del Corpus Christi, també a València.
(el Villar, Serrans, 24 octubre 1909 – València, 28 maig 1990)
Escultor. Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique. L’any 1926 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l’estat. El 1933 realitzà les seves primeres exposicions.
El 1935 anà a París per tal de completar-hi els seus estudis. Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès.
Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d’articles per a la premsa de València i de Madrid.
Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l’escultura amb la tasca docent com a catedràtic d’art de l’Institut Josep de Ribera i de l’Escola d’Aprenentatge Industrial de Xàtiva.
(País Valencià, segle XVI)
Arquitecte i escultor. Era pare de Joan Pérez i Castiel. Aquest i Joan Mínguez col·laboraren amb ell. Realitzà obres notables per a temples de València.
Entre les seves realitzacions figura la reforma del temple de Sant Valeri i la del rerecor de la catedral.
(Alcoi, Alcoià, 1789 – 1865)
Escultor. Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil. Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on col·laborà amb el seu germà Francesc.
Hom li atribueix, en col·laboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini (Alcoi, Santa Maria). Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins (destruïda el 1936) i el Senyor lligat a la columna, per a l’església dels Desemparats, també destruïda.
Veure> Antoni Peyró i Mezquita (pintor, escultor i ceramista valencià, 1882-1954).
Dades dels Països Catalans 