(Rosselló, segle XII)
Escultor romànic anònim. Autor d’un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l’antic priorat de Serrabona.
Els temes de frisos i capitells són característics de l’escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del segle XII.
(Onil, Alcoià, 3 abril 1923 – 10 abril 1985)
Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, després d’una estada a París (1948-59), és va interessar per l’art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior.
Va concebre la idea d’il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fes i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del Grup Parpalló.
(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)
Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.
També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.
(Morella, Ports, segle XV)
Escultor. És autor de dues escenes -les baixes- del cor de l’església arxiprestal de Morella (1470).
Veure> Tomàs Vicent Sánchiz (escultor valencià del segle XVII).
Veure> Francesc Sánchiz (escultor valencià, 1740-91).
(Manacor, Mallorca, 1808 – Palma de Mallorca, 1838)
Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid.
Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit.
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Deixeble de Joan Muñoz. Treballà a València, on sembla que introduí les columnes salomòniques, fins que a mitjan segle XVII anà a Madrid i entrà al servei de Carles II.
Esculpí diferents estàtues per al retaule major de l’església dels Sants Joans i el retaule major de l’església de Sant Domènec, ambdues a València.
(València, 1740 – 8 setembre 1791)
Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i n’esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779).
És autor de La Transfiguració i de l’Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.
(País Valencià, segle XVII)
Escultor. Féu diverses escultures per al presbiteri de la catedral de València, arran de la reforma del temple realitzada al seu temps.
Dades dels Països Catalans 