Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Maillol, Aristides

13 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)

Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).

Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).

Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).

L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.

Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972)  Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.

López i Pellicer, Francesc

Deixa un comentari

(València ?, 1756 – València, segle XVIII) 

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i fou deixeble de Francesc Bru. El 1781 es traslladà a Madrid, on obtingué diversos premis a l’Academia de San Fernando. El 1790 tornà a València, on fou nomenat acadèmic supernumerari (1798) i tinent director (1803) de l’Acadèmia de Sant Carles.

Entre la seva producció destaquen els baixos relleus de Sant Pere i Sant Pau, per a les Escuelas Pías de San Fernando (Madrid), i els de Sant Carles Barromeu i Santa Teresa rebent la comunió (Museu Provincial de Saragossa).

Llorenç, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual’ que fou situada al costat del Túria, a València.

Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772)  Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.

Llop i Sansano, Joaquim

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa, segle XVIII – València, 1772)

Escultor. Deixeble de Jaume Molins, fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Treballà a València (Àngels dels Sagrari, a l’església de Sant Andreu), Yecla, Albacete i Carlet.

Llinares, Genís

1 Resposta

(País Valencià ?, segle XVI)

Escultor tallista. És autor dels notables teginats de la Sala Daurada (1534-35) i de la Sala de Corts (1540), al Palau de la Generalitat de València.

En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill:

Pere Martí Llinares i Blasco (País Valencià ?, segle XVI)  Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Ajuda al seu pare en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València.

Lladó, Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Escultor. Fou deixeble d’Adrià Ferran i Vallès.

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.

Llabrés, Antoni

1 Resposta

(Sencelles, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1826) 

Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.

Leonardo i Esteve, Tomàs *

Deixa un comentari

Veure> Esteve, Tomàs Lleonard  (arquitecte i escultor valencià del segle XVII).

Kremegne, Pinchus

Deixa un comentari

(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)

Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.

És representat a molts museus del món.