(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)
Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.
Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.
Chipont i Martínez, Emili
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Chercio, Salomó
(Girona, segle XIV)
Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat.
És autor de nombrosos tractats.
Chávarri, Eduard López *
Veure> Eduard López-Chávarri i Marco (compositor, musicòleg i escriptor valencià, 1871-1970).
Chauvet, Lluís
(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)
Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.
Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).
Chabret i Fraga, Antoni
(Sagunt, Camp de Morvedre, 28 maig 1846 – 4 setembre 1907)
Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt.
És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner.
Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia.
Cervera i Tomàs, Josep
(els Poblets, Marina Alta, 16 desembre 1921 – Múrcia, 14 setembre 2015)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Fou catedràtic a diversos instituts d’ensenyament mitjà.
És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954).
Cervera i Bru, Antoni Maria
(Palma de Mallorca, 1779 – 1838)
Escriptor. Framenor.
És autor d’una Gramática de la lengua mallorquina, d’una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837).
Conreà també la poesia festiva en català.
Cerdan i Tato, Enric
(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).
Cerdà i Remohí, Elies
(Alberic, Ribera Alta, 1874 – Alacant, 24 octubre 1932)
Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics.
És autor de les operetes Foc en l’era! i Les enramaes.
Cerdà de Tallada, Tomàs
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Dades dels Països Catalans 