Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Morer, Joan

(Ribesaltes, Rosselló, 1922 – 2008)

Escriptor. Amb un llenguatge directe i popular, ha escrit articles, poesia i contes, en bona part inèdits.

Entre les obres publicades hi ha Defensa i pèrdua d’Altariba (1973), Ribesaltes fa temps (1976), Bestiari i bestieses (1976) i Coloms entorn (1982).

Morenot, Llorenç

(Catalunya, segle XVIII)

Escriptor. És autor de diverses biografies de sants.

Moreno i Ferrer -germans-

Eugeni Moreno i Ferrer  (Burjassot, Horta, 1884 – 1908)  Escriptor. Algunes de les seves poesies foren premiades als Jocs Florals de lo Rat Penat.

Josep Moreno i Ferrer  (València, 1887 – País Valencià, segle XX)  Escriptor. Com el seu germà, veié premiades algunes de les seves poesies als Jocs Florals de Lo Rat Penat. També col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Moreno i del Camino, Cristòfor

(Moixent, Costera, 1520 – València, 1603)

Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l’orde.

Fou confessor de l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador.

Escriví, entre d’altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita.

Morell i Rullan, Pere Joan

(Sóller, Mallorca, vers 1785 – Palma de Mallorca, 1867)

Advocat, polític i escriptor. Doctor en drets, fou jutge de Manacor (1821), diputat a corts (1837-38, 1838-39), membre de la Societat d’Amics del Païs i catedràtic a l’Institut Balear.

Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública (1834) i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad (1839).

Moragues, Jaume Josep

(Illes Balears, segle XIX)

Escriptor i militar. Fou comandant d’infanteria. Col·laborà a la premsa madrilenya.

Publicà en castellà diversos escrits de divulgació històrica i un repertori de sinònims.

Móra i d’Aguirre, Joan

(País Valencià, segle XVII)

Escriptor. Participà en un certamen poètic que se celebrà a València el 1623 en honor de la Concepció.

Monzó i Nogués, Andreu

(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)

Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques.

Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).

Monzó, Pere Joan

(València, segle XVI – 1605)

Eclesiàstic. Fou professor d’arts a la Universitat de València. Joan III de Portugal el nomenà lector de filosofia a la de Coïmbra. Tornat a la Universitat de València, hi professà sagrada escriptura i en fou rector. També seria nomenat canceller del patriarca Joan de Ribera. Fou paborde (1590) i canonge (1599) de la seu de València.

És autor de les obres De locis apud Aristotelem anathematicis (1556) i Elementa Aritmeticae ac Geometriae ad disciplinas omnes (1559), aquesta reeditada dues vegades.

Montseny i Goya, Ignasi

(València, segle XVIII – 1799)

Eclesiàstic i escriptor. Fou tresorer de l’arquebisbat de València i canonge de Sogorb.

Autor del text d’algunes sarsueles, com El ilustre alcásar nuevo (1767).