Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Nicolau, Pere -escriptor-

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló, 1575 – Catalunya Nord, segle XVII)

Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l’Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici.

El 1630 fou nomenat prior de l’antic monestir d’agustins de Santa Maria d’Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s’encarregà de reconstruir-lo parcialment.

El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria.

Nebot i Pérez, Josep

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 17 abril 1853 – València, 24 març 1914)

Escriptor i farmacèutic. S’encarregà de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València.

Dedicat a la lingüística, va escriure Apuntes para una gramática valenciana popular i Tratado de ortografía valenciana clásica (1910), prologat per Teodor Llorente. Va escriure, a més, Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí (1904).

Fabregat i Manyes, Amadeu

1 Resposta

(Torreblanca, Plana Alta, 21 juny 1948 – )

Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista “Gorg” i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc (1974).

L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari “Valencia Semanal”.

També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).

Navarro i Rodrigo, Carles

Deixa un comentari

(Alacant, 24 setembre 1833 – Madrid, 24 desembre 1903)

Polític i escriptor. Redactor de “La Época”, on sostingué campanyes en pro de la Unió Liberal. Diputat a corts (1861-66), fou governador de les Balears el 1864.

Malgrat haver-se oposat a la Revolució el 1866, va ésser un dels signants de l’exposició protesta dels diputats contra el govern, motiu pel qual fou desterrat a Oviedo. Fou membre de la Junta Revolucionària en la revolució del 1868 i diputat per les Balears. Ministre de foment (1874 i 1884-86), com a tal reformà la llei d’instrucció pública. Després del 1888 una malaltia l’apartà de la política.

Entre els diferents escrits de què és autor cal esmentar O’Donnell y su tiempo (1869).

Navarro i Reverter, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1840 – 1903)

Polític i escriptor. Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys.

Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política: Pasado, presenta y porvenir (1886) i Una visita a la Escuela de Artesanos (1882).

Navarro i Reig, Felip Benici

Deixa un comentari

(València, 1840 – Madrid, 1901)

Escriptor. Residí gairebé sempre a Madrid, on col·laborà en diversos periòdics i dirigí “El Campo”. A la secció bibliogràfica de “Revista de España”, prestà una certa atenció a la literatura catalana.

Amic de Narcís Oller, traduí al castellà El vailet del pa i altres contes i La papallona (1886), i el posà en contacte amb Juan Valera,

Publicà l’Arte cisoria d’Enric de Villena i diversos treballs d’erudició històrica. Pòstumament li fou editat En la región de las noches blancas, recull de cròniques de viatges.

Navarro i Llombart, Carmel

12 Respostes

(València, 8 setembre 1848 – 30 març 1893)

“Constantí Llombart”  Escriptor. En el moment que es produí l’esclat de la Revolució del Setembre de 1868, va compondre un conjunt de cants republicans que el van fer popular. Fou el principal fundador de Lo Rat Penat (1878) i director de la revista bolingüe “El Turia”.

Amb el mateix esperit que els escriptors renaixentistes de Catalunya, publicà l’antologia Niu d’abelles (1872) i fundà el “Calendari Llemosí” (1876-85), amb la intenció de mantenir relacions amb els escriptors de Catalunya i de les Illes Balears. La seva obra versà sobre diferents gèneres gràcies a la seva tasca com a home de la Renaixença.

El 1879 donà a conèixer el llibre de notes biogràfiques Los fills de la morta viva, i el 1887 publicà València antiga i moderna, on amb el nom de “morta viva” designava la llengua, abandonada i decadent, que fins aleshores no havia rebut l’alè renovador.

És també autor d’un Diccionario valenciano-castellano (1886). Com a autor dramàtic, que en un començament havia conreat el castellà, va obtenir un èxit clamorós amb Lo darrer agermanat (1883).

Enllaç web: Fundació Constantí Llombart

Navarro i Borràs, Enric

3 Respostes

(València, 7 gener 1891 – 24 novembre 1943)

Escriptor i polític. Lligat a “Lo Rat Penat”, dirigí “Taula de Lletres Valencianes”.

Escriví teatre en català i poemes d’una bona sensibilitat literària: El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935).

Navarro, Lluís

Deixa un comentari

(Alboraia, Horta, 1788 – País Valencià, 1846)

Religiós i escriptor dominicà. Fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València. Desterrat a França durant la guerra del Francès.

Va escriure unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes, així com Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818 (en col·laboració amb Marià Rais), Una larga historia sobre el fingido cardenal de Borbón i l’aplec Proclamas, discursos y poesías patrióticas, publicades a la premsa valenciana.

En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier (1817), El comte d’Urgell (1843), etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions.

Navarro, Garcia

Deixa un comentari

(València, 1626 – 1698)

Frare carmelità. Fou catedràtic de prima a la Universitat de València. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

És autor de bon nombre d’escrits religiosos, com els titulats De scientia Dei (1554), De esse Dei ejusque atributis (1655), De voluntate Dei (1657), De sacro Triados mysterio (1658), De sentibus Sacrae Scripturae (1666) i Narratio Evangelica Mathei (1658).