Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Olmos i Canalda, Elies

Deixa un comentari

(Silla, Horta, 1880 – València, 12 gener 1961)

Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d’arxiver i bibliotecari de la catedral de València.

Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del Archivo Catedral de Valencia.

Olives i Nadal, Bernat Josep

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 27 febrer 1678 – 13 desembre 1715)

Escriptor. Primogènit d’una de les principals famílies de l’illa i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol. El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa; n’escriví un diari amb descripcions i comentaris tan erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat. Possiblement a França, es féu fer un retrat vestit a la manera cortesana de Versalles.

Havent tornat a Ciutadella, es casà el 1705 amb la seva cosina Joana Olives i Martorell. Aquesta morí, l’any següent, d’una estranya malaltia, i com que el fet fou atribuït als maleficis de dues veïnes que tenien fama de bruixes, aquestes foren processades pel Sant Ofici. S’ordenà aleshores (1707) de prevere, i fou beneficiat de l’església major de Ciutadella. Fou sepultat, per ordre seva, a l’església de Sant Francesc.

Les variades circumstàncies de la seva vida en fan un dels personatges més interessants de la noblesa menorquina.

Oliver i Feliu, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 7 agost 1711 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1787)

Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l’orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país.

Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l’Eneida de Virgili, les poesies líriques d’Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d’alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits.

Oliver i Billoch, Francesc

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1890 – 1967)

Escriptor. Procurador dels tribunals, col·laborà a “La Aurora” i usà el pseudònim Mitja-Bota.

Publicà l’obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí (1919) i El patrón de pesca de Mallorca (1944).

Oliver, Rafael

Deixa un comentari

(Algaida, Mallorca, segle XIX)

Eclesiàstic. Era beneficiat de la catedral de Palma.

És autor d’un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que han de casar o estan enamorats sia de lo que sia (1860), i de Misèries humanes (1860-62), obra que aparegué en quatre fulletons. El Discurs esmentat fou acusat per alguns d’excessiva cruesa d’expressió, i fou prohibit pel bisbe de la diòcesi.

Oliver -varis bio-

1 Resposta

Ambròs Oliver  (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).

Andreu Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

Antoni Oliver  (Illes Balears, segle XIX – segle XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.

Bartomeu Oliver  (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

Francesc Oliver  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

Joan Oliver  (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

Joan Oliver  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).

Miquel Oliver  (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

Pere Joan Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736)  Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.

Pere Onofre Oliver  (Illes Balears , segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.

Reginald Oliver  (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649)  Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.

Sebastià Oliver  (Illes Balears, segle XVII – 1722)  Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.

Olibó, Joan

Deixa un comentari

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 24 octubre 1909 – 5 juliol 2000)

Escriptor i polític. El 1939 participà en l’ajut als exiliats republicans de la Península, sobretot els del camp de Sant Cebrià, i després organitzà diverses xarxes d’evasió cap a l’estat espanyol dels membres de la Resistència francesa.

Nomenat alcalde de Sant Cebrià de Rosselló el 1956, féu erigir-hi un monument a la memòria de Lluís Companys i dels voluntaris catalans morts per França, i un altra a la dels republicans espanyols concentrats al camp de Sant Cebrià.

Ha publicat Bretagne mienne (1951), Roussillon terre des dieux (1952), Saint Cyprien de Desnoyer (1970), Parcours, “Paco”, Espagne 1936-1939 (1972), Simples histoires (1974), Mains jointes, France 1940-1945 (1976), Chemins et sentiers (1979) i Confidences (1981).

Oleza i d’Arredondo, Josep Maria d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 juliol 1887 – Cochabamba, Bolívia, 6 setembre 1975)

Escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908. Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn (1923-26).

S’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage, publicat en versió resumida el 1928.

Fou professor de llengües clàssiques i modernes al col·legi de Veruela (Saragossa) i al de Casp (Barcelona) i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina, en dos volums (1945-47).

Olesa i de Safortesa -germans-

Deixa un comentari

Eren néts de Jaume d’Olesa i Calbó.

Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV.

Mateu d’Olesa i de Safortesa  (Palma de Mallorca, 1619 – 1662)  Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).

Salvador d’Olesa i de Safortesa  (Illes Balears, segle XVII)  Cavaller de Sant Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).

Olesa i Calbó, Jaume d’

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)

Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).

Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.

Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682)  Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:

Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699)  Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:

Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:

  • Jaume Ballester d’Olesa i Descatllar (Palma de Mallorca, 1738 – 1803)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca (1786). Fou rebesavi de Jaume d’Oleza i d’España i del cosí-segon d’aquest, Josep M. d’Oleza i d’Arredondo.
  • Nicolau d’Olesa i Descatllar  (Illes Balears, 1727 – 1792)  Comanador i batlliu de Mallorca.